Una picada sense efecte

Una de les notes posi­ti­ves que va dei­xar l’últim par­tit del Girona en la Cham­pi­ons Lea­gue va ser la bona actu­ació d’Arnaut Dan­juma, que si bus­cava un matx per rein­vin­di­car-se i cri­dar ben alt al seu entre­na­dor que està dis­po­sat a gua­nyar-se més minuts, con­tra l’Arse­nal va tro­bar el camí per ser inci­siu, ver­ti­cal i mos­trar les millors vir­tuts. El neer­landès no es va can­sar de tirar des­mar­ca­des des del cos­tat esquerre inten­tant fer mal a Tho­mas Par­tey, gens acos­tu­mat a la posició i subs­tituït per Tim­ber al des­cans. I és que, més enllà de veure por­te­ria, el millor de tot va ser l’acti­tud de Dan­juma, par­ti­ci­pa­tiu, dia­lo­gant i dema­nant pilota fins i tot quan sabia que no calia dema­nar-la, o que era una boge­ria rebre en aque­lla posició. El fut­bo­lista cedit pel Vila-real fins al final de la pre­sent tem­po­rada va lli­gar un bon par­tit, tot i que en la segona part no va poder apor­tar tanta pro­fun­di­tat com l’equip li dema­nava per fer el camp gros i mirar de gene­rar espais que fes­sin mal a la defensa lon­di­nenca.

En l’acció del gol gironí, Dan­juma va mar­car molt bé la des­mar­cada a Juanpe Ramírez, que el va veure a la per­fecció i, gua­nyant l’esquena a Tho­mas i Kiwior, va veure com Neto estava venut a mitja sor­tida per pro­var un xut que, sense fer ser­vir les mans, era impos­si­ble d’atu­rar pel bra­si­ler. Mon­ti­livi va escla­tar d’eufòria veient el seu equip avançant-se en el mar­ca­dor i a Dan­juma també se’l va veure alli­be­rat pel gol i molt agraït a Juanpe per la pas­sada. El neer­landès va con­ti­nuar tre­ba­llant de valent per con­ti­nuar fent mal i poc després de la diana va con­duir una con­tra jun­ta­ment amb Iván Martín, tot i que cap d’ells va saber tro­bar el com­pany ideal que l’exe­cutés.

La segona part del Girona ofen­si­va­ment va ser pobra. Els de Míchel no tro­ba­ven la manera de fer mal i, tot i això, en l’últim quart d’hora van acce­le­rar per bus­car l’heroïcitat i sumar algun punt en el comiat de la Cham­pi­ons Lea­gue. Dan­juma va con­ti­nuar sent, jun­ta­ment amb Portu, el perill més evi­dent en l’atac gironí. En el 80 va pro­var un un con­tra un davant Tim­ber que no va sor­tir i, en el 83, va fer la guerra pel seu compte inten­tant dei­xar enrere diver­sos rivals fins que ja a dins de l’àrea Gabriel li va pis­par l’esfèrica. Abans del final, en el 88, l’ata­cant va fer una ober­tura cap a Portu i la cen­trada del de Beniel la va rema­tar amb el cap Arnau Martínez davant seu quan es dis­po­sava a engal­tar la rema­tada lliure de marca. I aquesta va ser l’última acció de perill del Girona en la lliga de cam­pi­ons, un comiat agre enllaçant la cin­quena der­rota, la setena en vuit jor­na­des, un bagatge massa pobre pels mèrits mos­trats, sobre­tot, con­tra els més grans de la com­pe­tició.

De Dan­juma se n’espera una con­tinuïtat en el joc, una regu­la­ri­tat que, de moment, no ha mos­trat, però amb Míchel i els entre­na­ments –ara sí que hi haurà temps– tot és pos­si­ble. L’equip el neces­sita al màxim per mirar de llui­tar per una posició en com­pe­tició euro­pea el curs vinent. Seria un èxit. Dan­juma té marge de millora, i la resta de com­po­nents de la plan­ti­lla també.