La Federació de Penyes del Girona fa balanç del pas per la Champions

Amb la der­rota d’ahir con­tra l’Arse­nal (1-2) el Girona va tan­car la seva par­ti­ci­pació històrica a la Cham­pi­ons Lea­gue, en què només ha pogut sumar tres punts en les vuit jor­na­des de la lli­gueta i ha aca­bat en la 33a posició. Per tan­car la car­peta euro­pea la Fede­ració de Penyes del Girona ha vol­gut fer el seu balanç del pas per la màxima com­pe­tició euro­pea:

“Pen­sem que ens podem sen­tir orgu­llo­sos d’haver fet història i haver fet rea­li­tat un somni. Tan­ma­teix, cre­iem que la clas­si­fi­cació de la tem­po­rada pas­sada ens va arri­bar per sor­presa i massa aviat. Hem com­pe­tit en pràcti­ca­ment tots els par­tits, no hem tin­gut sort i ens merexíem aca­bar en millor posició. Hem pas­se­jat amb orgull el nom del club i de la ciu­tat arreu d’Europa, hem jugat con­tra els millors equips del món i en esta­dis tan històrics com San Siro. El sor­teig ens va “agra­ciar” apa­re­llar-nos amb els millors equips i això com­por­tava poder gau­dir dels millors equips però amb el risc de no gua­nyar cap par­tit. La rea­li­tat ha estat que on hem fallat ha estat con­tra els més febles, supo­sem que per un des­cens en la moti­vació dels nos­tres juga­dors.

En aquests moments no tenim les con­di­ci­ons indis­pen­sa­bles per a com­pe­tir a Europa. S’ha de tenir un estadi digne, no ser un equip vene­dor, hem de tenir una plan­ti­lla esta­bi­lit­zada, llarga i potent per a no haver d’aca­bar jugant con­tra tot un Arse­nal amb un equip ple de suplents o de l’equip filial perquè el peatge que pagues jugant 3 com­pe­ti­ci­ons és molt alt i això reper­cu­teix a LaLiga i posa en perill la con­tinuïtat a Pri­mera.

Si tras­pas­ses els millors juga­dors i no pots subs­ti­tuir-los no pots aspi­rar a res més que no fer el ridícul. I en cap cas l’hem fet.

El pro­blema de clas­si­fi­car-te per a jugar a Europa essent un equip vene­dor és que els que juguen no són els que van asso­lir el premi.

Volem també posar en valor que hem vis­cut dos dels des­plaçaments més mul­ti­tu­di­na­ris de la història del club, i a més fora d’Espa­nya.

Per tant, hem de fer un bon equip (aquesta tem­po­rada no hem tin­gut sort amb els fit­xat­ges), con­so­li­dar-nos a Pri­mera, fer un estadi digne sense gra­des retràctils que ens han impe­dit gau­dir ple­na­ment del tor­neig, millo­rar la gestió del club i ja tor­na­rem una altra vegada, per què no? Seguim!”.

Des de la Fede­ració de Penyes també s’ha vol­gut comen­tar l’ambi­ent que s’ha vis­cut a Mon­ti­livi en els qua­tre par­tits dis­pu­tats: “La fre­dor de Mon­ti­livi, com­pa­rada amb l’escalf en els esta­dis que hem visi­tat només té un sen­tit: el per­cen­tatge d’afi­ci­o­nats pre­sents del Girona FC. A fora 100%, a Mon­ti­livi érem mino­ria ( capa­ci­tat reduïda, com­pro­mi­sos de la UEFA, molta gent de la Cata­lu­nya nord, de Bar­ce­lona...).”