Difícil, no: gai­rebé impos­si­ble. Res­ca­tar aspec­tes posi­tius, tant col·lec­tius com indi­vi­du­als, de la visita del Girona a San Mamés és real­ment com­pli­cat, perquè excepte alguns minuts de la pri­mera part els giro­nins no van trans­me­tre la sen­sació que podien com­pe­tir el par­tit. De fet, tam­poc no s’hau­ria estra­nyat gaire ningú si el resul­tat hagués arri­bat a ser més ampli que el 3-0 defi­ni­tiu. L’estadística de gols espe­rats, nor­mal­ment per sota dels gols reals, amb un 3,56 a 0,06 a favor de l’Ath­le­tic, ho resu­meix a la per­fecció. Si no van caure més gols va ser, en part, per algu­nes bones inter­ven­ci­ons que va pro­ta­go­nit­zar Gaz­za­niga. L’argentí, tot i sor­tir a la foto del 3-0 final, va ser segu­ra­ment el menys res­pon­sa­ble de la der­rota i de la mala imatge del Girona a San Mamés.

Que el con­junt gironí fos incapaç de domi­nar el par­tit amb la pilota no va ser perquè no ho hagués inten­tat. En aquest sen­tit, Gaz­za­niga va ser un dels més valents en la sor­tida de pilota i és el que va pren­dre con­si­de­ra­bles ris­cos des del pri­mer minut sor­tint des de dar­rere amb la pilota con­tro­lada. En gene­ral, sem­pre se’n va sor­tir bé. De fet, pels seus peus va pas­sar una jugada que podia haver aca­bat en una ocasió claríssima dels giro­nins si Tsy­gankov no s’hagués equi­vo­cat en la pas­sada en els metres finals.

Entre pals, Gaz­za­niga tam­poc va poder fer gaire més per aju­dar l’equip. De fet, si no arriba a ser per les seves atu­ra­des el resul­tat al des­cans hau­ria estat dels dolo­ro­sos. I és que abans de l’1-0 l’argentí ja va haver d’evi­tar el gol d’Iñaki Willi­ams refu­sant amb refle­xos una rema­tada de cap del davan­ter al segon pal, apro­fi­tant un error de mar­catge en un córner. I ja amb l’1-0 en el mar­ca­dor, Gaz­za­niga encara es va lluir més per evi­tar el segon gol de De Mar­cos, aquest cop tra­ient un peu mira­culós després que el late­ral rematés abso­lu­ta­ment sol al segon pal gua­nyant l’esquena a la defensa. Només li va fal­tar atu­rar el penal, com ja va fer con­tra l’Ath­le­tic en la pri­mera volta en dues oca­si­ons, però aquesta vegada, tot i encer­tar el cos­tat, no va poder treure el xut des dels onze metres de San­cet a l’escaire. Tam­poc, ni de bon tros, va poder fer res per evi­tar el 2-0, i és que estava del tot venut amb la rema­tada de cap a l’àrea petita.

L’única taca, i perquè segu­ra­ment tot el que és dolent s’enco­mana, la va tenir en l’acció del 3-0: la jugada es va ori­gi­nar amb un mal ser­vei seu amb les mans que va inter­cep­tar la pressió local, abans que Solís acabés per­dent la pilota defi­ni­ti­va­ment, i San­cet, picant l’esfèrica per sobre de Gaz­za­niga, va fer el 3-0 defi­ni­tiu. Un resul­tat just, i això que Gaz­za­niga va estar entre els millors. O, si més no, per sobre dels que a San Mamés van tenir un dia per obli­dar.