Un enemic lligat curt
El Girona ha tingut un balanç molt favorable sempre que Bordalás ha vingut amb els seus equips a Montilivi
Com li va passar a San Mamés, els de Míchel Sánchez se les hauran amb un dels rivals més físics i sòlids de tota la categoria
El Girona s’enfronta demà al Getafe de José Bordalás, un d’aquells tècnics que aixequen controvèrsia per l’estil i el caràcter agressiu que sol aplicar als seus equips. Un estil potser obligat per equilibrar la falta de potencial de les seves plantilles, de les quals treu un rendiment per sobre de l’esperat la majoria de temporades. L’entrenador d’Alacant ha estat un enemic esportiu habitual per al Girona en els darrers anys, i és que Bordalás ha visitat Montilivi per jugar-hi lliga regular de segona divisió B, de segona divisió A, de primera divisió, la copa i també unes semifinals del play-off d’ascens a la màxima categoria, gairebé totes les competicions professionals del futbol estatal. I en el còmput global dels 16 precedents a l’estadi blanc-i-vermell, els gironins poden dir que tenen controlat un dels obstacles que han hagut de superar temporada rere temporada, sobretot a segona A –els darrers tres precedents sí que són a primera però amb diversos anys de decalatge.
Els partits contra els equips de Bordalás solen ser intensos i disputats, tot i que a Montilivi el Girona sempre s’ha fet fort ja que en 16 visites de l’alacantí els gironins han aconseguit ni més ni menys que 12 triomfs per dos empats i només dues victòries del tècnic actualment al Getafe, precisament en la seva primera visita al feu del Girona, amb l’Alacant fa gairebé 21 anys competint en el grup tercer de segona B (0-2), i ja a plata dirigint l’Elx, en una segona jornada de lliga del campionat que significava l’estrena dels blanc-i-vermells davant la seva afició, la victòria més contundent (1-4).
En la memòria dels aficionats del Girona hi queden partits intensos com el de lliga de la campanya 2012/13 amb remuntada dels de Rubi en el segon acte –del 0-2 al 3-2– o la tornada de les semifinals del play-off d’aquell mateix curs contra l’Alcorcón que permetria a l’equip disputar la primera final per a l’ascens. També grans golejades i cops damunt de la taula com la maneta de la temporada 2016/17 amb Bordalás en la seva primera etapa al Getafe (5-1) o el 3-0 del curs passat amb doblet de l’incombustible Cristhian Stuani.
Un patró molt clar
Els de Míchel saben que demà hauran de combatre contra un dels equips més físics de la categoria i que, a més, es troba en un bon estat després d’encadenar cinc jornades sense perdre, amb tres victòries consecutives fora de casa i dos empats al Coliseum, una sèrie que li ha permès treure el cap de la zona perillosa de la taula, enfilar-se fins als 27 punts i obtenir un marge de cinc amb el descens directe. Enguany li estava costant, però Bordalás ha aconseguit solidificar el seu equip a còpia de caràcter i dedicació dels components d’una plantilla millorada en el mercat d’hivern gràcies a les incorporacions de Juanmi, Juan Bernat i Ramon Terrats. De fet, en el darrer matx al camp de l’Alavés, amb victòria madrilenya per 0-1 gràcies a un penal transformat per Mauro Arambarri, les tres cares noves ja van ser titulars en un equip que va jugar amb un 4-1-4-1, només amb Juanmi com a jugador ofensiu per naturalesa, amb un central (Djené) de pivot, i amb Terrats escorat a la dreta i Bernat, normalment lateral, per l’esquerra. Tota una declaració d’intencions.
