Cristhian Stuani va ser el davanter de referència que Míchel Sánchez va escollir per enfrontar-se al Getafe, un dels equips més físics de la categoria, un conjunt sòlid que arribava a Montilivi en bona ratxa, amb uns jugadors convençuts de la idea i els plantejaments del seu entrenador, José Bordalás. Els visitants van fer servir les seves armes habituals. I amb el marcador a favor des del minut 3, encara més. L’atacant de Tala sabia que hauria de barallar-se sense parar amb Duarte i Alderete, dos dels centrals més durs i agressius de primera. I als seus 38 anys, Stuani va assumir el repte de plantar cara, de posar en més d’un compromís la defensa madrilenya i buscar sense parar la seva oportunitat per ajudar els seus companys. L’uruguaià no era titular en un partit de lliga des del passat 27 de novembre del 2023, quan l’Athletic Club va visitar Montilivi (1-1), en un matx en què l’ariet va jugar 69 minuts. Enguany, Stuani havia estat titular tres cops més: en l’estrena a la Champions League al Parc dels Prínceps de París contra el PSG, un duel que sempre recordaran el charrúa i tota l’afició blanc-i-vermella; també en la primera i única victòria gironina en la màxima competició continental contra l’Slovan de Bratislava a Montilivi, i en el partit de la segona eliminatòria de la copa a Las Gaunas contra el Logronyès, en què l’equip de Míchel va caure eliminat en una tanda de penals en la qual Stuani va fer gol però el col·legiat no el va concedir.

El davanter va cometre alguna falta perquè com sempre va jugar al límit –els rivals també hi posaven sempre més pa que formatge– i en el minut 30 va intentar una rematada de cap sense sort ja que no va poder impactar després d’un gir de coll marca de la casa. A mesura que passaven els minuts, al de Tala se’l va veure més apagat, tot i que va estar sempre solidari en la pressió i animant els seus companys quan poc després de l’empat de Yangel Herrera el Getafe es va tornar a avançar. L’expulsió del migcampista veneçolà ho va posar tot gairebé impossible per a un equip gironí que, de sobte, ho va veure tot negre, li va costar generar ocasions i no va fer ni una sola centrada per trobar un Stuani que va acabar desesperat. Finalment, Míchel va retirar a l’uruguaià en el 78 per fer entrar Portu i afegir aire a un atac que sí que va tancar al seu propi camp el rival.

Seriós i reflexiu, l’atacant va acabar assegut a la banqueta buscant explicacions, resignat i frustrat mentre parlava amb Oriol Romeu i Bryan Gil.