Genialitats diferencials

El Girona va per­dre en la seva visita al Ber­nabéu i con­ti­nua immers en una dinàmica que, d’entrada, no acom­pa­nya a ser gaire opti­mista a l’afi­ci­o­nat. Tot i l’enso­pe­gada, segu­ra­ment pre­vi­si­ble per a la majo­ria, els giro­nins van mar­xar amb bones sen­sa­ci­ons dels duels con­tra els blancs perquè la feina pla­ni­fi­cada va sor­tir gai­rebé impe­ca­ble i només una geni­a­li­tat de Modric va obrir la porta del tri­omf madri­leny, una porta que li estava cos­tant força d’esbot­zar. Tot i tenir apro­xi­ma­ci­ons per donar algun ensurt al Madrid, la falta de qua­li­tat i cla­ri­vidència en atac, una cons­tant enguany, va impe­dir als de Míchel esgar­ra­par un sol punt. Per sort, el des­cens con­ti­nua a vuit punts i el sisè, de moment, a cinc. Els tres punts dels dar­rers divuit en joc fan por i el pro­per duel con­tra el Celta ja ha estat cata­lo­gat d’impor­tant per tot­hom.

Els pri­mers minuts no van ser molt inten­sos per part dels dos equips i això li va venir de mera­ve­lla a un Girona que es va aco­mo­dar damunt del ter­reny de joc, va ajun­tar les línies i apli­car el pla de par­tit que havia pen­sat Míchel. Sense pilota i per ini­ciar pressió, l’equip dibui­xava un 4-4-2 per defen­sar-se, però si Lucas Vázquez ata­cava la línia era de cinc amb Miguel, ahir extrem, tan­cant les arri­ba­des del gallec. Tot­hom tenia clara la seva funció per defen­sar espais i no dei­xar que el Madrid, amb fins a qua­tre juga­dors ultra­o­fen­sius, pogués fer mal. I tot i això els blancs van tenir un parell de con­tres per fer-ho, tot i que les impre­ci­si­ons pròpies o les acci­ons defen­si­ves giro­ni­nes van impe­dir el gol.

Els de Míchel van ser els pri­mers d’avi­sar després d’un córner en què Oriol Romeu va caçar un refús i va posar la pilota al segon pal, on arri­bava Arnau, que va obli­gar a inter­ve­nir Cour­tois tot i rema­tar sense angle (5’). Després de l’atu­rada del belga, els madri­lenys van poder córrer –en aquest con­text es mouen com peix a l’aigua– i Mbappé va fer lluir Gaz­za­niga, en un clar exem­ple de com de peri­llo­sos poden ser el francès i Vinícius quan tenen camp al davant. I és que, en bloc baix i els giro­nins ben junts, el Madrid poc perill gene­rava tret d’algun canvi de ritme de Mbappé, molt mòbil en atac, o algun xut fora de l’àrea, la via que aca­ba­ria uti­lit­zant per fer l’1-0.

Abans d’això, el Girona va gau­dir dels seus millors minuts. Amb força con­trol i decisió en les pas­sa­des i esca­po­lint-se de la pressió, dèbil i sense inten­si­tat dels d’Ance­lotti. Fruit d’això, una gran com­bi­nació entre Dan­juma i Van de Beek va aca­bar amb el segon sol davant Cour­tois al vèrtex de la petita però fent un xut massa cen­trat i tou que el por­ter va poder des­viar. De nou, acció i reacció blanca per córrer a la con­tra, aquesta vegada amb Vinícius dei­xant enrere a tot­hom, però en comp­tes de rema­tar ell la jugada va voler assis­tir Mbappé, que quan ja sali­vava davant la por­te­ria va veure com Krejcí arri­bava com un tren per posar el peu en última instància (30’). Dos minuts després, Dan­juma va poder rebre, con­duir i ser ver­ti­cal per enca­rar-se a Lucas Vázquez i pro­var amb l’exte­rior una cen­trada al punt de penal que Vik­tor Tsy­gankov va enviar directe a la gra­de­ria, sol i en bona posició.

Quan sem­blava que no havia de pas­sar res més abans del des­cans i només una geni­a­li­tat podia decan­tar la balança, va arri­bar la geni­a­li­tat. La defensa blanc-i-ver­me­lla va rebut­jar un córner tan­cat de Rodrygo i, a la fron­tal, Modric, que aquest 2025 farà 40 anys, va aco­mo­dar-se la pilota amb el pit i va etzi­bar un xutàs impa­ra­ble per a l’esti­rada de Gaz­za­niga (41’).