Espurnes d’esperança
Les lesions han marcat el rendiment de Tsygankov, lluny del que va tenir el primer any i mig al club, des de l’inici de curs
En els últims partits la regularitat ha permès a l’ucraïnès millorar les seves prestacions i el Girona ho celebra
És evident que el Girona ha de millorar molt en les tretze jornades que resten de lliga. Un últim terç de competició en què els de Míchel poden acabar amb la mirada posada en la zona baixa si no canvia la dinàmica de resultats, o bé lluitant per Europa si la feina feta durant la temporada dona els seus fruits i l’equip fa el pas endavant que es necessita. El camí que es vol seguir és evident, i per fer-ho la millora ha de ser des de la vessant col·lectiva, però també des de la individual, perquè és clar que costa trobar un jugador blanc-i-vermell que estigui a prop de la seva millor versió, o si més no, en el cas dels que no han arribat aquest estiu, una versió propera a la que se n’havia vist amb la samarreta del Girona. Un d’aquests casos és el de Viktor Tsygankov, que, entre un inici de temporada complicat després de l’Eurocopa i alguns problemes de lesions, no està sent el jugador diferencial que s’esperava que fos.
Mantenir l’extrem ucraïnès en plantilla va ser un dels grans èxits de l’estiu. Eric Garcia, Yan Couto i Savinho no es van poder retenir després de les cessions del curs passat i el Girona va optar per fer caixa amb Aleix Garcia i Dovbyk. Tsygankov, però, es va considerar intransferible si no arribava una oferta per la seva clàusula, o si més no molt a prop. Ni l’interès d’equips com el Bayern van fer tremolar el pols ni al futbolista ni al club. Havia de ser la pedra angular de la plantilla, el jugador diferent capaç de liderar l’equip contra els grans d’Europa en la Champions, aprofitant la seva experiència en la màxima competició europea. Però no ha acabat de ser així i el Girona està trobant a faltar el futbolista determinant que havia estat en la seva primera temporada i mitja a Montilivi.
Problemes físics
Que el rendiment de Tsygankov estigui per sota del que s’esperava aquesta temporada no és casualitat, ni està estrictament lligat a la dinàmica de l’equip. Lògicament, hi ha un factor que ho explica en bona part, i no és altre que les lesions. Unes lesions que ja el van condicionar des de l’inici de curs. Cal no oblidar que l’ucraïnès no va poder jugar cap partit de pretemporada pel trencament muscular que es va fer amb Ucraïna en una Eurocopa a la queal ja va arribar al límit de les forces, després de tenir problemes físics en el tram final del curs passat.
Tsygankov es va recuperar a les acaballes de la pretemporada, però després el va afectar un procés víric que el va deixar fora de la primera jornada de lliga. La seva entrada a l’equip va ser directa, i en menys d’un mes i mig va acumular vuit partits de titular, fins que es va lesionar contra el Feyenoord. Va estar un mes i mig de baixa i va tornar per jugar uns minuts contra l’Espanyol i ser titular en la Champions contra l’Sturm Graz, i es va tornar a lesionar. De nou, va estar més d’un mes fora de combat, i va tornar després de les vacances de Nadal buscant una regularitat que de moment manté, amb cinc titularitats consecutives.
Totes aquestes lesions no han permès que Tsygankov acabi d’agafar ritme de competició i en aquest curs només ha pogut disputar fins ara 14 partits de lliga i 5 de Champions.
Línia ascendent
En bona part condicionat per aquests problemes físics, el còmput global de la temporada de Tsygankov no és positiu, perquè l’ucraïnès ha vist com minvaven considerablement les seves estadístiques. Fins ara només ha marcat un gol, en la lliga, a diferència dels vuit de la temporada passada o dels tres que va marcar en el curs 2022/23 després d’arribar en el mercat d’hivern. A més, ha repartit només tres assistències, quan el curs passat en va repartir set i en fa dos, sis. De fet, fins i tot s’ha reduït la seva capacitat de desequilibri, ja que en la primera mitja temporada va signar 0,9 regats per partit en la lliga; el curs passat, 0,7, i aquesta temporada, només 0,4.
Les xifres no l’acompanyen, però no tot és fosc. Principalment perquè en els últims partits Tsygankov ha transmès molt millors sensacions que anteriorment i sembla estar recuperant l’espurna que el caracteritza. En la derrota contra el Sevilla (1-2), encara al gener, va donar una assistència a Arnau per recuperar confiança; en la victòria contra Las Palmas (2-1) va jugar a una velocitat diferent de la resta i va ser dels millors del partit; contra el Getafe, també a Montilivi (1-2), va liderar l’atac gironí trobant els companys en zona de perill i va assistir Yangel Herreraa la sortida d’un córner, i fins i tot diumenge al Bernabéu (2-0) va tenir moments destacats tot i perdonar el gol en una bona ocasió.
A aquests darrers partits, sobretot a Montilivi, s’hi agafa el Girona amb l’esperança de tornar a veure el millor Tsygankov en el que resta de temporada. I és que és evident que l’equip el necessita, ja sigui a la banda dreta, on millor rendiment ha donat sempre, en una posició més centrada, amb Bryan Gil i Danjuma a les bandes, o fins i tot a l’esquerra, on ja hi ha jugat alguns minuts. L’encaix s’ha de trobar, perquè part de les aspiracions dels gironins fins al final de curs depenen que Tsygankov, cridat a ser un dels homes més importants de l’equip, si no el més important, torni a meravellar com a blanc-i-vermell.
