De l’empat insu­fi­ci­ent con­tra el Celta, segu­ra­ment, el més res­ca­ta­ble van ser les actu­a­ci­ons de Yan­gel Her­rera, en un estat de forma impe­rial, i Vik­tor Tsy­gankov, que està vivint una tem­po­rada ben com­pli­cada. Min­vat per les lesi­ons, a l’ucraïnès, que ja va aflui­xar el nivell en la segona mei­tat del curs pas­sat, li ha cos­tat ren­dir amb con­tinuïtat. No obs­tant això, la millora de les últi­mes set­ma­nes és pal­pa­ble. El d’ahir va ser tot just el seu segon gol de la 2024/25. El pri­mer fa mesos que va caure. Va ser en la ter­cera jor­nada con­tra l’Osa­suna (4-0). Aquell 29 d’agost, l’extrem es va exhi­bir i va guiar els blanc-i-ver­mells cap al tri­omf amb una diana i una assistència. El tren­ca­ment mus­cu­lar que es va fer al bíceps femo­ral el 2 d’octu­bre, en l’estrena euro­pea a casa con­tra el Feye­no­ord, el va dei­xar inac­tiu durant un bon gra­pat de set­ma­nes i, quan va estar dis­po­ni­ble –poste­ri­or­ment va tor­nar a recaure–, les pres­ta­ci­ons ja no van ser les matei­xes.

Ara, la situ­ació ha can­viat. Tsy­gankov suma un gol i tres assistències en les últi­mes sis titu­la­ri­tats en la lliga, tot i que la seva con­tri­bució va més enllà de les dades. D’entrada, ahir va cen­trar la pro­ducció ofen­siva dels giro­nins durant la pri­mera part. Esco­rat a la dreta, el seu hàbitat natu­ral tot i sovint també tre­pit­jar zones inte­ri­ors, va com­bi­nar amb Arnau per ini­ciar la jugada que va aca­bar amb el xut de Romeu des de la fron­tal que es va esta­ve­llar al pal. Murri, l’exju­ga­dor del Dinamo de Kíiv va posi­ci­o­nar-se dins l’àrea, va espe­rar que Yan­gel pen­tinés la cen­trada de Krejci al segon pal i va apro­fi­tar la pro­lon­gació del veneçolà per endreçar la pilota al fons de la por­te­ria, obrir la llauna i regis­trar el seu pri­mer gol sis mesos després. A més, abans del des­cans va obli­gar Guaita a des­viar a córner el seu llançament de falta directa.

En la segona part, l’ata­cant va con­ti­nuar ins­pi­rat i va ser l’autor de l’assistència del 2-2 defi­ni­tiu, amb què va habi­li­tar Yan­gel des del ser­vei de can­to­nada per empa­tar quan més con­tra les cor­des estava l’equip de Míchel. També cal des­ta­car el seu sacri­fici en tas­ques defen­si­ves, que li va per­me­tre impo­sar-se en tres dels qua­tre duels que va dis­pu­tar. En defi­ni­tiva, la revi­fada de Tsy­gankov és una gran notícia que arriba en un moment de dub­tes i vul­ne­ra­bi­li­tat col·lec­tiva. El Girona neces­sita ara més que mai la millor versió d’un dels seus fut­bo­lis­tes més dife­ren­ci­als per afron­tar amb garan­ties un tram final de curs exi­gent. L’afició de Mon­ti­livi t’ha tro­bat a fal­tar, Vik­tor.