El timó espera Arthur
El brasiler està agafant ritme de competició i en les tres estonetes que ha jugat ha deixat píndoles de la incidència positiva que pot tenir en el joc d’un Girona que necessita un director d’orquestra
La llista de motius que han fet que el Girona no hagi rendit fins ara al nivell que s’esperava, o si més no que es desitjava, és força llarga, però n’hi ha un d’evident i molt important: la sala de màquines no està funcionant del tot bé. Per a l’equip de Míchel el centre del camp és on es construeix pràcticament tot, i el cert és que hi falta un director d’obra capaç d’organitzar el joc i donar equilibri a la resta de l’equip. Perquè sí, el Girona manté la mateixa idea de joc i continua dominant la possessió en moltes fases dels partits, cosa que li permet tenir un 57,2% de mitjana de possessió, exactament la mateixa que va tenir el curs passat. Ara bé, és una possessió força més estèril, ja que l’equip només fa 10,3 xuts per partit pels 12,7 que feia el curs passat i les ocasions clares per partit –un concepte més subjectiu– també han caigut en picat, de les 3,4 de la temporada passada a les 1,9 actuals.
L’ombra d’Aleix Garcia en aquest sentit és pesada. El retorn d’Oriol Romeu no ha donat el rendiment esperat, i és que el d’Ulldecona tampoc és el més virtuós amb la pilota als peus i necessita algú al costat que dirigeixi el joc. Aquest podria ser Iván Martín, però el basc es troba molt més còmode en zona de tres quarts, com va fer en la majoria de partits el curs passat, que en la posició de pivot, on està lluny del rendiment i la incidència en el joc que tenia fa un any. Només Yangel Herrera està passant el curs amb bona nota, però el veneçolà destaca molt més pel seu recorregut i incidència a prop de les dues àrees –per ser un box to box que dirien a la Premier– que no pas en la construcció del joc. I, ja en una altra escala, Van de Beek i Asprilla, que han ocupat la posició més de mitjapunta, tampoc han destacat en la creació. De fet, segurament qui més ha destacat en la direcció del joc han estat Arnau i Miguel des del lateral, cosa que hauria de ser més el factor sorpresa que no pas la base del joc.
El moment d’Arthur
Conscients d’aquestes mancances, Quique Cárcel i Míchel no van dubtar d’aprofitar una oportunitat de mercat i tancar l’arribada d’Arthur Melo en les últimes hores del mercat d’hivern. El brasiler té el talent i l’experiència suficient per agafar les regnes del joc del Girona per tal que l’equip pugui fer el salt de qualitat necessari per creure en la lluita per les posicions europees en les últimes jornades. El gran handicap del migcampista és que va arribar sense ritme de competició després de no tenir oportunitats al Juventus i no jugar des del maig, de manera que la seva entrada a l’equip ha hagut de ser progressiva. No va anar convocat en els dos primers partits contra Las Palmas i l’Athletic, i després ha jugat tres estonetes contra el Getafe (21’), el Madrid (34’) i el Celta (36’).
Ja amb més ritme a les cames, el seu salt a la titularitat no es pot demorar en excés. De fet, no seria gens estrany si dilluns que ve a l’Stage Front Stadium Arthur s’estrena com a titular. El Girona el necessita i per poc bé que estigui és una aposta que s’ha de fer, ja que només queden dotze jornades de lliga i si no comença a agafar un rol important arribarà el final de temporada i quedarà la sensació que s’ha aprofitat poc la seva cessió. A més, encara que el Girona no tingui cap opció de compra sobre el futbolista, Quique Cárcel i Míchel no han amagat que els agradaria que Arthur, amb contracte amb la Juventus fins al 2027, continués a la plantilla el curs que ve, i si el brasiler se sent important a Montilivi les opcions de ben segur que creixeran.
Més enllà de la necessitat, els minuts en què Arthur ha estat sobre el terreny de joc donen motius per l’optimisme sobre el que pot ser la seva aportació a l’equip. Des del primer minut sobre la gespa el brasiler ha buscat el protagonisme, demanant la pilota i organitzant el joc de l’equip. Amb el handicap d’entrar en moments delicats per anar per darrere en el marcador, Arthur ha assumit galons i el rol de director d’orquestra que els blanc-i-vermells tan necessiten. De fet, en nombre d’intervencions les seves xifres són molt millors que la dels pivots titulars en relació als minuts jugats. La gran mostra és al Bernabéu, on va tocar 44 pilotes en 34 minuts per les 32 i les 48 d’Oriol Romeu i Iván Martín, respectivament, en 66 minuts. Intervencions, a més, de qualitat, ja que amb ell al camp el Girona va ser, fins i tot, superior en alguns moments, tot i no acabar de generar ocasions.
