L’Espanyol va confiar la seva sort en el tram final del curs passat a segona A a Manolo González, fins llavors entrenador del filial blanc-i-blau després d’anys transitant per diferents banquetes de segona B; la més destacada, per resultats i longevitat, la del Badalona, però també a l’Ebre o el Penya Deportiva de Santa Eulàlia. El gallec va assumir el càrrec amb fe i convicció que no podia deixar passar l’oportunitat de dirigir un històric del futbol català i estatal, un equip cridat –i obligat– a pujar a primera que ni amb Luis Garcia ni amb Ramis havia aconseguit la regularitat en el joc, ni en els resultats. I va aconseguir tornar al club a l’elit. No va deixar passar el tren i ara no en vol baixar després d’haver picat pedra més d’una dècada.

Les lesions van apartar Manolo González del futbol però el van acostar a les banquetes. Els primers passos els va fer al Sant Gabriel, en categories de formació, al Badalona i en el seu primer equip amateur, la Muntanyesa, abans de tornar el 2014 al Badalona, ja per assumir-ne la banqueta del primer equip a segona B en una primera etapa de quatre temporades i una segona, el 2019, de dues més després d’un pas breu per l’Ebre (2018/19). El 2021, Manolo González va marxar a Eivissa per dirigir el Penya Deportiva, abans de recalar al segon equip de l’Espanyol, on se li van acabar d’obrir les portes de l’elit. Un premi just a una carrera feta a còpia d’esforç i de 333 partits a segona B per enderrocar les portes.

A l’estiu, el gallec demanava paciència i fe en la seva feina, innegable des del primer dia, i el club periquito va aguantar la tensió i el nerviosisme que es genera veient l’equip en descens per retenir una figura que ha generat sempre consens en l’entorn. Ara, amb només una derrota en les últimes set jornades, un triomf de prestigi contra el Madrid (1-0) i la sensació de treure un rendiment superior d’una plantilla justa per la categoria, Manolo s’ha convertit en el pal de paller d’un club que vol tornar a assentar els fonaments.