Molts nervis i poc premi
El Girona fa una bona primera part, però genera poc perill i es veu obligat a remar després de l’1-0 de Jofre per salvar un punt al camp de l’Espanyol
Els de Míchel pateixen molt en la segona part, però Stuani acaba marcant l’1-1 de penal en el 87’
Repartiment de punts a l’RCDE Stadium entre l’Espanyol i el Girona (1-1). Un empat a un que en un altre moment, i amb un altre guió de partit, podria haver satisfet algun dels dos equips, però que ahir va deixar males sensacions a periquitos i gironins, ja que el punt no resol els problemes de cap dels dos equips. Per als de Manolo González l’empat manté la bona dinàmica, amb només una derrota en els últims vuit partits, però cou més després d’haver-se vist durant tota la segona part al davant en el marcador, gràcies al gol de Jofre Carreras (49’), fins que Stuani va marcar l’empat des del punt de penal en el minut 87. Per als de Míchel Sánchez l’empat talla la ratxa de tres derrotes, però els gironins continuen havent guanyat només un dels últims vuit partits i a més van tenir molts nervis i males sensacions durant la segona part, per molt que la bona primera part i haver empatat al final deixa una sensació més positiva i dona més valor al resultat.
Inici blanc-i-vermell
El Girona va manar en l’inici del partit. L’entrada d’Arthur a l’onze titular dels de Míchel va donar un aire diferent al conjunt blanc-i-vermell, capaç de sortir des de darrere amb pilota controlada i buscar les zones on podia fer mal. Les va trobar per la banda esquerra, aconseguint tancar l’Espanyol a la seva àrea, però les ocasions van ser molt tímides. Tsygankov (2’), Miovski (7’), Yangel Herrera (9’) i una centrada de Tsygankov que gairebé acaba en gol en pròpia (17’) van amenaçar, però Joan Garcia ni va tremolar. De fet, el primer xut a porta el va fer Puado (25’) i Yangel Herrera va respondre (26’), però els porters van blocar sense problemes.
El domini del Girona era clar, però les pèrdues i imprecisions en zona de tres quarts, sobretot d’Iván Martín i Bryan Gil, que van estar un esglaó per sota dels companys, van condicionar molt els de Míchel. I l’Espanyol ho va agrair. Sobretot quan va aconseguir ajustar la pressió sobre Arthur i va començar a incomodar més el joc dels gironins. De fet, les últimes ocasions de la primera part van ser dels blanc-i-blaus. La més clara, un xut de Puado des del vèrtex de l’àrea petita que va obligar Gazzaniga a fer una gran aturada per desviar la pilota a córner (33’).
Millor els blanc-i-blaus
Si el Girona va fer més mèrits en la primera part, en la segona qui va tenir molt bons minuts sobre la gespa va ser l’Espanyol. I a diferència dels gironins, ho va saber aprofitar. Ben aviat, ja que Jofre Carreras, gironí d’arrel, va marcar l’1-0 en el minut 49. Molt fàcil li ho va posar el Girona, perquè després d’una centrada refusada al davant va permetre que l’extrem recorregués tot el camp fins a la frontal de l’àrea –Krejci, amb groga, no es va atrevir a tallar-ho abans–, des d’on amb un xut sec va superar un Gazzaniga no del tot ben col·locat. Molt mèrit de Jofre, tot sigui dit, que va fer un partidàs i en la primera part ja havia fet suar la defensa gironina.
Amb el resultat a favor, els de Manolo González van estar molt còmodes. Primer, perquè defensivament van fer un gran partit, tancant l’àrea amb pany i forrellat i impedint que el Girona, sense idees ni precisió a partir de tres quarts, tingués ocasions clares. I segon, perquè al contraatac van fer anar de bòlit els gironins i no hauria estat del tot estrany que hagués arribat el segon, tot i que finalment només Kral ho va poder provar amb un parell de xuts des de la frontal.
El Girona estava desesperat. La intenció i la voluntat hi eren, però no sortia res. Les imprecisions, ara sobretot de Bryan Gil, van ser constants. Que l’única jugada fins al minut 84 fos una centrada de Bryan Gil que Tsygankov no va rematar per ben poc a l’àrea petita (64’) –si la tocava era gol– ho diu tot. Al final, però, els nervis van fer que l’Espanyol també fes un pas enrere i el Girona ho va aprofitar. El més normal és que l’empat hagués arribat en una volea de Yangel a la frontal de la petita en el 84, però Joan Garcia va signar una de les aturades de l’any per evitar-ho. Tot l’estadi es va aixecar, però dos minuts després va emmudir quan Tsygankov va forçar un penal d’Urko que Stuani, suau pel mig, va transformar en l’1-1 definitiu. Després de l’empat els gironins van tancar l’Espanyol a l’àrea i Stuani va demanar un penal que perfectament s’hauria pogut xiular.
