El club que no es crema mai
El rival. El Girona rep demà un València que tot el curs ha jugat amb foc, però que amb l’arribada de Corberán ha pogut sortir de les brases
Si fa un parell de mesos el Girona hagués rebut la visita del València a Montilivi hauria estat l’escenari ideal per acabar amb la mala dinàmica que viuen ara els gironins. Però el calendari és el que és, i el Girona rebrà demà la visita del València (21 h) i el nerviosisme és palpable, ja que els dubtes han canviat de banda. Els blanc-i-vermells viuen el seu pitjor moment de la temporada, mentre que el València arribarà a Montilivi amb la confiança pels núvols després d’haver sumat 14 punts en les vuit jornades disputades de la segona volta –nou més que els que han sumat els de Míchel.
La reacció que està protagonitzant el València és per emmarcar. A mitjan mes de desembre el conjunt valencianista era cuer amb només 10 punts, a sis d’una permanència que marcava l’Alavés. Només havia guanyat dos partits, un dels quals contra el Girona (2-0) en un partit d’infaust record per als de Míchel, que arribaven a Mestalla com a clars favorits. Amb l’aigua al coll, el club va prendre la decisió de destituir Rubén Baraja i confiar la direcció de l’equip a Carlos Corberán i l’aposta no li podria haver sortit millor. Des de l’arribada del tècnic de Xest el València és un altre equip i dels últims deu partits només n’ha perdut tres, contra el Madrid (1-2), el Barça (7-1) i l’Atlético (0-3). Amb un balanç de quatre victòries i tres empats en els altres set partits, els valencianistes han capgirat completament la situació i després de la victòria contra el Valladolid en l’última jornada han sortit de la zona de descens i tenen un punt de marge respecte a l’Alavés, divuitè classificat.
És tot just la tercera vegada aquesta temporada que el València acaba una jornada fora de la zona de perill. Ho va fer en la primera jornada i en la sisena i setena jornada, precisament gràcies a la victòria contra els de Míchel en la primera volta. Des de llavors, el rival de demà del Girona havia ocupat sempre posicions de descens fins ara, que torna a veure la llum i creu més que mai en la permanència.
La cançó de l’enfadós
La pel·lícula que està protagonitzant aquesta temporada el València no és cap novetat, ja que el club, immers en una crisi institucional de dimensions siderals amb pràcticament el cent per cent de l’afició en contra del propietari, Peter Lim, i esperant un Nou Mestalla que no sembla que hagi d’arribar mai, s’ha vist en nombroses ocasions en les últimes temporades lluitant per evitar el descens. Per molt que hagi jugat amb foc, però, el València no s’ha acabat cremant mai i, amb la bona reacció de les últimes jornades, tot fa pensar que aquesta temporada es tornarà a salvar.
Sadiq, un vell conegut recuperat
El Girona coneix perfectament Umar Sadiq dels enfrontaments amb l’Almeria a segona divisió A, en què el nigerià va marcar dos gols en cinc partits, sempre en victòries dels andalusos a Montilivi (0-1 en la lliga regular del curs 2020/21 i 1-2 el curs següent). Ara, Sadiq està recuperant aquella versió que va meravellar a la categoria de plata i que es va perdre quan es va lesionar de gravetat al genoll en els seus primers partits amb la Real Sociedad, club que l’ha cedit al València. De fet, el davanter està sent un dels grans arguments de la millora del València, ja que ha marcat quatre gols en els set partits que ha disputat, tres dels quals en els dos últims, amb un doblet contra l’Osasuna (3-3) i un gol contra el Valladolid que va valer una important victòria (2-1).
