Girona

Tots els deures per fer

El Girona continua encallat després de no passar de l’empat en els últims tres partits, contra el Celta, l’Espanyol i el València

L’aturada ha de servir per aclarir les idees i afrontar amb garanties les últimes deu jornades

El Girona cele­bra que a par­tir d’avui la lliga s’aturi pels com­pro­mi­sos inter­na­ci­o­nals. No és que li passi sovint, perquè les qua­tre vega­des ante­ri­ors en què s’ha atu­rat la lliga –les atu­ra­des per selec­ci­ons del setem­bre, octu­bre i novem­bre i les vacan­ces de Nadal– els giro­nins hi havien arri­bat amb una victòria a la but­xaca i la sen­sació que era un bon moment per aga­far regu­la­ri­tat, però ara és abso­lu­ta­ment al con­trari. Els blanc-i-ver­mells fa sis jor­na­des que no gua­nyen i, per molt que una mala ratxa així sem­pre es vol tren­car com més aviat millor i que segu­ra­ment els juga­dors vol­drien jugar demà mateix, el d’ara sem­bla un moment per­fecte per posar el fre durant uns dies, refle­xi­o­nar i tre­ba­llar per afron­tar amb les màximes garan­ties les últi­mes deu jor­na­des de lliga, en què els giro­nins encara tenen molta feina per fer.

L’empat de dis­sabte con­tra el València (2-2) no ha fet res més que ampli­fi­car les sen­sa­ci­ons estra­nyes que fa dies que trans­met l’equip de Míchel, perquè és evi­dent que en certs aspec­tes del joc l’equip ha fet un pas enda­vant, però els resul­tats no arri­ben. I no ho fan per casu­a­li­tat, sinó perquè al Girona li con­ti­nua fal­tant con­tundència a les dues àrees per o bé dei­xar una por­te­ria a zero que l’acosti al tri­omf, o bé ser molt més deter­mi­nant al davant a l’hora de gene­rar oca­si­ons. I és que en els últims tres par­tits els blanc-i-ver­mells tenien una gran opor­tu­ni­tat per fer un pas enda­vant, recu­pe­rar sen­sa­ci­ons i dei­xar pràcti­ca­ment sege­llat el pri­mer objec­tiu de la per­manència. A l’hora de la veri­tat, però, el Girona no ha pogut pas­sar de l’empat con­tra el Celta (1-1) i el València a Mon­ti­livi (2-2) ni en la visita, entre­mig, al camp de l’Espa­nyol (1-1). Tres empats que no fan cap altra cosa que agreu­jar la crisi de resul­tats d’un equip que venia de per­dre con­tra l’Ath­le­tic (3-0), el Getafe (1-2) i el Madrid (2-0), sig­nant una de les seque­res més llar­gues en aquesta segona etapa del club a pri­mera divisió.

Aquests últims resul­tats fan que les últi­mes deu jor­na­des de lliga pas­sin a tenir una importància extrema, ja que el Girona no es pot per­me­tre res­pi­rar tran­quil en la clas­si­fi­cació. Després dels resul­tats d’ahir, els giro­nins van caure a la tret­zena posició, la mateixa en què van començar la jor­nada, tot i que poden cele­brar que cap dels equips que tenen al dar­rere va acon­se­guir la victòria. Això fa que el marge res­pecte de la zona de des­cens sigui de set punts, men­tre que Europa, una pos­si­bi­li­tat encara real per molt que la dinàmica actual ho faci una qui­mera, es va allu­nyant, ja que els giro­nins estan a deu punts del sisè, el Betis, a sis del setè, el Mallorca, i a cinc del vuitè –té molts números d’anar a Europa en funció dels resul­tats a la copa i en com­pe­ti­ci­ons euro­pees–, el Celta.

L’última bala

Sense els inter­na­ci­o­nals Krejcí, Yan­gel Her­rera, Tsy­gankov i Miovski, aquests quinze dies abans de visi­tar el camp del Barça el diu­menge 30 de març, a les 16.15 h, han de ser­vir perquè el Girona pugui fer un canvi de xip en la recta final de curs. Míchel haurà d’apro­fi­tar al màxim cada entre­na­ment per cor­re­gir tots els aspec­tes del joc en què els giro­nins no aca­ben d’estar fins, que no són pocs, i tro­bar, d’una vegada per totes, la manera que l’equip ren­deixi al nivell espe­rat amb regu­la­ri­tat. És, cer­ta­ment, el mateix dis­curs que des de dins mateix del ves­ti­dor es va donar un cop el Girona va caure eli­mi­nat de la Cham­pi­ons Lea­gue i pas­sava a tenir set­ma­nes netes, però que fins ara no ha ser­vit. Aquesta vegada, però, ja no hi ha marxa enrere, ja que la lliga no s’atu­rarà més d’aquí al final. Només ho farà en l’últim cap de set­mana d’abril, quan s’ha de dis­pu­tar la final de copa, però no serà una atu­rada a tots els efec­tes perquè hi haurà jor­nada inter­set­ma­nal –se’n juga­ran dues en aquesta recta final.

La feina d’aquests dies no haurà de ser només física i tàctica, sinó també men­tal, perquè és evi­dent que, a part de con­so­li­dar certs aspec­tes del joc, el Girona el que neces­sita en aques­tes últi­mes deu jor­na­des és recu­pe­rar la con­fiança. En aquest sen­tit, el pro­per par­tit al camp del Barça no sem­bla el millor esce­nari, però fer un bon par­tit pot ser un punt d’inflexió per al que res­tarà, que seran els par­tits a Mon­ti­livi con­tra l’Alavés, el Betis, el Mallorca, el Vila-real i l’Atlético, en l’última jor­nada, i les visi­tes a l’Osa­suna, el Leganés, el Valla­do­lid i la Real Soci­e­dad.

NOU ESCENARI

A les quatre aturades anteriors el Girona hi havia arribat guanyant

A MIG CAMÍ

El Girona és a sis punts del setè –a cinc del vuitè– i set per sobre de la zona de descens

SENSE MÉS TREVA

La lliga ja no s’aturarà més, a banda del cap de setmana de la final de copa
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.