Després de deixar el Llevant, vaig decidir tornar a entrenar, cap al febrer o març de l’any passat. Em vaig prendre un parell de setmanes i, un cop ho vaig tenir clar, ho vaig comunicar a Calleja. Tot i que vaig estar molt bé amb ell i el cos tècnic, em picava la idea de provar alguna cosa nova. Va ser aleshores quan va sorgir l’oportunitat de Girona, però primer va ser la meva decisió de voler canviar de club.

Ningú s’amaga que l’objectiu és pujar, però jo personalment no sento aquesta pressió. Hem de treballar per aconseguir-ho. Des del primer dia he dit als jugadors i a l’equip que hem de lluitar per intentar-ho, tot i que sabem que és complicat. La categoria no és fàcil, i la gent jove té les seves dificultats. Però és clar que per al Girona, amb el nivell que està agafant, si el filial estigués més a prop seria millor.

El més important és el talent. Crec que hi ha jugadors amb capacitat per fer el salt. Per molt bon entrenador o instal·lacions que hi hagi, el més important és el jugador i el treball a l’acadèmia. En la meva categoria, en què també compten els resultats, el focus és millorar els talents perquè tinguin l’oportunitat. Sense un mínim de qualitat, com crec que passa al Girona, on es treballa bé i hi ha jugadors amb possibilitats, és difícil. L’important és captar bé i, a partir d’aquí, millorar-los.

És difícil, perquè, com dius, els nostres números són molt bons però el Reus té sis punts més i ho està fent increïble. Tenen experiència i jugadors que saben portar la pressió. Però en el futbol mai se sap. Als jugadors els dic que hem d’estar preparats per si ells fallen. De moment, estem aconseguint mantenir-nos a prop, i l’objectiu és estar allà per si hi ha una oportunitat. D’aquí a poc temps juguem contra ells.

Sí... És veritat que portàvem quasi una volta sense perdre. Jo els dono tot el mèrit a ells, perquè és veritat, a més, que hem tingut molts canvis, moltes baixes per lesions, canvis de jugadors, i l’equip ha mantingut l’esperit. Jo sempre els demano que quan surtin al camp, independentment de com juguem, siguin competitius, que es noti que volen guanyar. I això és la clau. Després hi ha un punt de sort, hi ha un punt de fer bé les coses també, per descomptat, i un punt que tinc un bon equip, per descomptat.

No em puc queixar gens. Tinc la sort d’estar en un filial d’un bon club, amb bons jugadors al juvenil, a diferència d’altres equips de la categoria. Puc recórrer a ells perquè tenen el nivell. Això és gràcies a l’encert del club i del treball al futbol de base. Els jugadors joves, quan entren en un grup que funciona, també ofereixen un bon nivell. Quan les coses van malament és quan es nota la falta d’experiència, però per sort, fins ara, tot ha anat bé i els joves s’han adaptat bé.

Sí, l’essencial és tenir talent, primer, i després esperit competitiu. Tinc una base de jugadors joves amb experiència de l’any passat a la categoria que ens estan ajudant molt, com l’Antal, en Comas, en Biel, en Raúl, etc. Això és clau, perquè no és fàcil jugar en camps complicats amb equips més veterans. No n’hi ha prou sent bon jugador; el meu equip està aportant moltes més coses, i d’això n’estic molt orgullós.

És que a mi no m’han dit mai com he de jugar. Sempre intento que el meu equip sigui protagonista, independentment de la pressió que hi hagi. No demano guanyar, intento treure’ls aquesta possible pressió, el que els demano és que juguin amb les nostres armes, que siguem competitius i anem a buscar la victòria. Fins ara, això és el que hem fet durant tota la temporada, i estic molt content amb els jugadors.

Jo, de moment, estic tranquil. De debò. Quan arribi el play-off l’afrontarem partit a partit. No crec que ens hagi de canviar gaire la nostra manera de fer fins ara. És cert que hi ha pressió perquè són joves i amb el play-off a l’horitzó pot haver-hi una certa pressió, però ara hem de centrar-nos en els vuit partits que queden, fer el màxim nombre de punts possible i si hi arribem ja ho afrontarem. Si hem arribat fins aquí jugant d’una manera, continuarem amb aquest enfocament i l’ajustarem segons el rival.

Es va lesionar muscularment fa dues setmanes, dues jornades, i encara està en fase de recuperació. No sé quant de temps tardarà a tornar. És cert que en Carles estava passant per una ratxa molt important de gols i estava marcant molt. La seva baixa és important, com ho és qualsevol baixa, però també tinc el Dawda de baixa, que és una opció similar per al seu recanvi. Tant en Dawda com en Carles són jugadors importants per a l’equip, ja que són davanters i la seva aportació ofensiva és clau per al rendiment de l’equip.

Sí, i m’agrada perquè és el que vull, però l’estadística que no m’has dit és que n’hem rebut 30, i això no m’agrada tant. Podíem millorar-la, perquè no és que ens arribin molt a l’àrea, però sobretot a casa hem patit una mica aquesta feblesa, a vegades, de no ser contundents. A la gent jove li sol passar. Però sí, estem marcant molt. A mi m’agrada ser un equip ofensiu i que els jugadors siguin valents i atrevits. Ara toca buscar l’equilibri, perquè si no a vegades ens perjudica.

No sé què dir-te. És cert que les lesions van provocar que pugessin molts jugadors, i fins i tot alguns han debutat. Però, en general, crec que els jugadors que han pujat han tingut el nivell, i alguns tenen les capacitats per estar al primer equip. És clar que la distància és gran, sobretot aquest any amb la Champions, però s’ha demostrat que han donat la talla tots. Nosaltres som aquí per ajudar-los, i com a club, intentem que algun d’aquests nanos pugui arribar al primer equip algun dia com en el seu dia van fer Arnau Martínez i altres futbolistes.

Intento donar-hi normalitat. A vegades és difícil per al futbolista entendre que això pot ser el millor per a ell, perquè necessita jugar. Sovint senten que aquesta etapa ja ha passat, però han baixat molt bé i no he tingut cap problema. Cal treballar-hi més mentalment, donar-los suport i explicar-los que un pas enrere pot significar-ne tres endavant. Estic molt content amb ells, alguns han tornat amb bona dinàmica i penso que és el primer pas per recuperar el ritme després d’una mala sort amb lesions.

Quan el primer equip tenia moltes baixes, s’emportaven bastants jugadors, cosa normal perquè van arribar a tenir-ne entre 10 i 12. Ara, amb una plantilla més àmplia, només en pugen un o dos esporàdicament. El que em preocupa és recuperar jugadors del filial, perquè la infermeria està plena i treballar amb només 13 jugadors no és l’ideal.

La meva relació amb Míchel és bona, ens coneixem bé. Tot i no entrenar al mateix lloc i no tenir contacte diari, la relació és molt respectuosa. Si tinguéssim una ciutat esportiva, el contacte seria més habitual. Quan ha necessitat jugadors, ens ho ha comunicat a temps, cosa que s’agraeix, ja que no sempre ha estat així en altres clubs. La seva tasca és destacable: el que ha aconseguit, tant en l’ascens com a primera, és molt positiu. Tant ell com el seu cos tècnic treballen molt bé, i els fruits ja es veuen...

Això és molt difícil de dir, i tampoc t’ho diré i no m’agrada parlar de jugadors en concret ni individualitzar. Però sí que crec que hi ha diversos jugadors amb potencial per arribar al primer equip, sí, jo penso que és així.

L’objectiu personal era exactament el que estic vivint ara. Quan vaig decidir tornar a entrenar, el meu propòsit era tornar a estar en el dia a dia com a primer entrenador i recuperar les sensacions que, vulguis o no, quan ets segon són similars, però no són les mateixes. Estic aconseguint-ho i aquest era el meu únic objectiu principal: tornar a sentir aquesta responsabilitat. Estic molt content, tinc un cos tècnic sensacional.

Tenia molt clar que si venia aquí seria amb ell. Primer, perquè coneix molt millor que jo tot el futbol català, i en aquest nivell m’ha ajudat moltíssim, i després, en el dia a dia, la veritat és que ens estem entenent molt bé. Mai havia treballat amb ell, però estem treballant superbé. Potser marcarem una tendència a partir d’ara [riu].

Com he dit abans, crec que la construcció de la ciutat esportiva d’aquí a dos anys donarà una dimensió molt més gran al club. Ja està creixent moltíssim a tots els nivells, però això serà la cirereta del pastís, ja que elevarà el nivell encara més. Amb aquesta nova infraestructura, hi haurà molt més contacte entre els equips, probablement en un edifici diferent. El primer equip sempre serà el primer equip, però hi haurà un contacte diari molt més estret, més fàcil per a tots, i una relació més fluida. Sens dubte, serà un pas molt important per al club el dia que la tinguin acabada.

Que l’objectiu de pujar de categoria segueix ben present, que no ens apartarem d’aquest objectiu. Fins al final, segur que, coneixent com són els nanos, ho donaran tot pel que significa aquesta samarreta i club.