Com ja s’olorava en la prèvia de l’enfrontament en el discurs del propi Míchel, costava ser optimista a l’hora de donar possibilitats al Girona de puntuar al Lluís Companys contra el Barça. Les dinàmiques dels dos equips xocaven frontalment i el joc desenvolupat des de l’inici del curs també feia preveure un duel català de color blaugrana: “És complicat ser optimista per afrontar un partit contra aquest Barça”, deia el tècnic de Vallecas. I, tot i tenir una mínima possibilitat, sobretot amb l’1-1 de Danjuma en el 53, els blaugrana van canviar de marxa per decidir un partit que sabien que no es podia escapar per mantenir el lideratge en solitari amb tres punts de marge respecte al Madrid. Just després dels millors minuts gironins després del gol del neerlandès, un doblet de Lewandowski, l’entrada de De Jong, la qualitat de Pedri i Lamine Yamal, i una altra diana de Ferran Torres, especialment inspirat darrerament, van permetre establir un 4-1 favorable als de Hansi Flick, que n’haurien pogut fer algun més si no hagués estat per un gran Gazzaniga, un travesser de Lamine Yamal i la falta de punteria general.

En tot cas, el Girona va tornar a la realitat més d’acord amb el nivell del club i de l’equip. La temporada passada és difícilment igualable –aproximar-s’hi algun dia serà un èxit brutal– i el 8-4 favorable als de Míchel gràcies al 2-4 a Montjuïc, per assaltar el lideratge de primera, i el 4-2 de Montilivi, per assegurar la Champions League, no és el que li toca viure a l’entitat blanc-i-vermella cada campanya. Desgraciadament, el més proper a ser habitual és el retorn de les golejades del curs passat per part dels blaugrana enguany, amb un 1-4 a Montilivi i en la darrera jornada amb el 4-1 al Lluís Companys.