Quan Montilivi es glaça
Montilivi viu una nova ratxa negativa de resultats que recorda els pitjors moments de la història recent
Quan resten quatre partits a casa –Betis, Mallorca, Vila-real i Atlético–, l’equip vol tornar a fer-se fort, clau per a la salvació
El conjunt gironí ha perdut l’alegria. El somriure que havia envaït Montilivi durant mesos s’ha anat esborrant a còpia de resultats decebedors. Des de la desfeta contra el Getafe (1-2, el 14 de febrer), l’equip no sap què és guanyar. Sumen ja quatre partits seguits sense conèixer la victòria a casa: empats contra el Celta (2-2) i el València (1-1), i la darrera derrota davant l’Alavés (0-1). Una dinàmica preocupant que, a més de frenar la il·lusió europea, recorda moments més ombrívols de la història recent del club des que milita en el futbol professional.
No és la primera vegada que Montilivi es converteix en un mur impossible de superar. En les últimes 16 temporades, el Girona ha viscut diversos trams de temporada negres, molts amb ratxes de més de quatre partits sense guanyar. En fem memòria.
Males dinàmica en la LFP
La temporada 2008/09, la del debut a segona A, l’equip va encadenar cinc empats consecutius a casa, entre finals de gener i finals de març, contra rivals com ara l’Albacete, el Còrdova i el Las Palmas. Fora de casa, tampoc es va guanyar en aquell període. El balanç, 8 punts de 27 possibles. Va ser un any d’aprenentatge dur.
Més endavant, el curs 2013/14, el Girona va sumar només 12 punts en 14 jornades entre la jornada 12 i la 25. En aquell tram, no va ser capaç de guanyar cap dels set partits disputats a Montilivi, amb sis empats i una derrota, i l’equip va tenir dos tècnics, Ricardo Rodríguez i Javi López, a la banqueta per mirar de redreçar el rumb. Una travessia pel desert que va posar l’equip contra les cordes.
Fent un altre salt. La temporada 2015/16, tot i acabar jugant la final del play-off d’ascens, va començar de manera desesperant. El Girona només va aconseguir una victòria a casa en les primeres 13 jornades. De fet, fins al novembre, els de Pablo Machín no van poder retrobar-se amb el triomf a Montilivi, en un tram inicial marcat per la frustració.
A primera divisió, també s’hi han viscut moments de glaçada. El primer any, el 2017/18, va ser una temporada històrica, però amb un final agredolç. Entre l’1 d’abril i el 13 de maig, només es va sumar un punt de 15 possibles a casa: empat amb el Llevant i quatre derrotes consecutives contra el Betis, l’Espanyol, l’Eibar i el València. L’equip es va salvar amb solvència, però la recta final va ser una desconnexió total. Malgrat tot, el record d’aquell curs és bo i es va aconseguir la permanència al principi del mes de marc, al camp del Vila-real. Era un somni complert per a tota la parròquia del Girona.
El pitjor local del curs
La pitjor ratxa, però, va arribar el curs 2018/19, amb Eusebio a la banqueta. Aquell any fatídic que va acabar amb el descens a segona va estar marcat per un registre terrible a Montilivi: més d’una volta sense guanyar com a local. De l’11 de novembre al 14 de març, 11 partits seguits sense victòria a casa. El Girona només va sumar 15 punts dels 57 possibles com a local, i va ser el pitjor equip a casa de tota la lliga. Tot plegat, malgrat haver guanyat a camps com ara Mestalla i el Bernabéu. El descens va arribar per la incompareixença a casa.
En contraposició, la temporada passada, el Girona va ser una autèntica piconadora a Montilivi. 47 punts de 57 possibles, amb només dues derrotes i dos empats. El tercer millor local de la lliga, només darrere del Barça i el Madrid.
La memòria històrica serveix per prendre perspectiva. Aquesta no és la pitjor ratxa del Girona a casa, ni de bon tros. Però el moment convida a reflexionar. Amb l’objectiu de la permanència entre cella i cella, l’equip vol tornar a competir amb fam, i l’equip sap que Montilivi és una de les claus.
Montilivi perd dos mil espectadors
L’assistència a Montilivi ha experimentat una davallada notable en els darrers partits. Si bé la mitjana dels primers vuit encontres de lliga a casa era de 12.833 espectadors, en els últims set ha caigut fins als 10.747 espectadors, més de dos mil aficionats de diferència. La mitjana total del curs es queda en 11.859. La fredor dels resultats, amb quatre partits seguits sense guanyar, pot haver influït en aquesta desafecció progressiva. Tampoc ajuda el calendari, amb rivals menys atractius o horaris poc favorables. La il·lusió per Europa també s’ha frenat en sec de fa moltes setmanes i a les grades ja no es respira la mateixa passió. Montilivi necessita recuperar la seva millor versió per acompanyar l’equip.