Alimentant fantasmes
El Girona perd contra un Osasuna més efectiu que aprofita les desconnexions i debilitats defensives dels gironins per assestar dos cops mortals
El VAR anul·la per mil·límetres dues dianes a Danjuma i Stuani i l’equip acabarà la jornada setzè, a cinc del descens directe
El Girona va enllaçar una altra decepció, aquesta vegada en la seva visita a El Sadar contra l’Osasuna (2-1). El conjunt gironí no va fer un mal partit, va generar situacions de gol suficients per donar un ensurt als navarresos, però o bé la falta de punteria, o bé el semiautomàtic, una eina necessària però en ocasions cruel, van impedir sumar punts. Els de Míchel van controlar la possessió, però la permanent manca d’agressivitat en els metres finals, una fragilitat defensiva que ja dura massa –cap porteria a zero en les 12 jornades de la segona volta–, i el VAR, molt fi (massa) a l’hora d’anul·lar dues dianes de Danjuma i Stuani, van impedir per novè partit sumar els tres punts en joc. Budimir, cinquè gol als gironins en tres partits a El Sadar, al llindar del descans, i Pablo Ibáñez, després d’una sacada de banda i una acció delictiva de la defensa, van permetre als locals agafar oxigen amb un marge de dos gols que Asprilla va retallar, ja sense temps per a res.
Els primers compassos del partit van ser de domini gironí pel que fa a la possessió. Als de Míchel els mancava verticalitat per inquietar una defensa local formada per una línia de cinc jugadors que refusava el perill amb certa comoditat. De fet, quan el Girona no era eficaç en la passada o en la decisió ja en la zona de tres quarts, la intensitat local apujava el llistó i els intents de contraatac feien anar de corcoll l’estructura blanc-i-vermella. Els gironins tocaven i tocaven fins a posar nerviosos els aficionats, però en una sortida de pilota amb risc va arribar la primera ocasió de l’Osasuna, quan Blind va cometre una errada clamorosa i va permetre a Budimir encarar Gazzaniga. Per sort, Oriol Romeu va posar una cama salvadora just en el moment que el croat anava a rematar (14’). Les arribades més clares queien sempre del bàndol navarrès, que no patia en excés defensant i que tenia molt clar el que havia de fer per córrer i comprometre en la transició un Girona que patia en aquestes situacions. Abel Bretones va fer una centrada des de l’esquerra que Rubén García va rematar, per sort, a les mans de Gazzaniga (17’); Aimar Oroz ho va provar des de la frontal amb un xut escarransit (24’), i un minut després, en plena rauxa dels de Pamplona, Budimir va rematar fatal una centrada de Moncayola, que havia doblat un Rubén García sol com un mussol en la zona on hi havia d’haver Blind, que feia de Miguel però no arribava a tot arreu, com era d’esperar.
El Girona va deixar glaçats els locals, només per un minut, el temps que va tardar el semiautomàtic a anul·lar la diana de Danjuma, que havia rebut a l’espai aprofitant una pentinada de Yangel en una passada llarga. El neerlandès havia creuat bé davant la sortida de Sergio Herrera, però partia amb un genoll avançat (26’). El mateix Danjuma va fer lluir el porter de Miranda de Ebro executant una falta des del vèrtex dret que havia forçat ell (32’), en uns bons minuts dels gironins, que també ho van provar amb un colpeig d’Arthur (34’).
Com que ha trepitjat merda darrerament, les bones intencions gironines van quedar en no res quan, en una acció de certa passivitat defensiva, Aimar Oroz, que feia el que volia, va rebre al costat dret sol i va poder fer una centrada precisa al primer pal, on Budimir, també sol, va rematar amb el cap al pal curt (38’).
Lluny de quedar tocats –en plena ratxa negativa hauria estat normal–, els de Míchel van reaccionar bé al cop encaixat. Dos minuts després, Tsygankov va provar des del costat dret una rosca amb l’esquerra al pal llarg que va sortir llepant la porteria (41’), i abans del descans Danjuma va veure com a prop de la línia de gol Boyomo li refusava amb el genoll una rematada amb tot de cara (44’).
La fragilitat pesa molt
En la segona part el guió es va repetir, però en aquesta ocasió l’Osasuna va fer un pas més enrere –el temor a perdre hi devia tenir alguna cosa a veure després de guanyar un dels últims 18 partits–. El Girona, tocant i tocant, va menjar terreny al rival i en el 68 hauria pogut assestar un cop dur si el semiautomàtic no hagués anul·lat una diana de Stuani per mil·límetres –o això s’ha de creure– després de caçar un refús de Sergio Herrera, que no havia pogut blocar un xut d’Arnau.
En els millors minuts dels gironins, que insistien i movien el rival, una sacada de banda d’Areso la va controlar Budimir amb Krejcí a un metre de distància i la va cedir a Pablo Ibáñez, que resseguint la frontal va disparar al pal curt i va agafar Gazzaniga a contrapeu i ja batut (79’).
El 2-0 va ser un cop dur i pràcticament definitiu per als de Míchel, que van intentar retallar distàncies a través de Stuani i Danjuma, ja en l’afegit, i ho van aconseguir amb un xut d’Asprilla des de la llarga distància, però ja sense temps per esgarrapar un sol punt (96’).
