Actors en caiguda lliure
Girona. Diversos jugadors del conjunt de Míchel han perdut protagonisme en el tram final de lliga, amb un equip que ha abaixat el rendiment i lluita per fugir d’una situació preocupant
El Girona viu un dels moments més delicats de l’etapa Míchel. Després d’un inici de temporada esperançador, l’equip s’ha desinflat: els resultats han empitjorat, el somni europeu ja sembla d’una altra temporada i l’energia competitiva ha baixat. En aquest context, alguns jugadors que havien de ser importants han perdut protagonisme, sigui per rendiment, per decisions tècniques o per lesions mal superades.
Un dels noms més representatius d’aquesta situació és Bojan Miovski. El davanter macedoni, que havia arribat com una aposta per ampliar els recursos ofensius, es va fer un esquinç de tercer grau al turmell que el va tenir fora de combat durant més de dos mesos. Va estar deu jornades sense jugar i va tornar com a titular en el partit de la jornada 26 contra el Celta a Montilivi. Semblava que podia recuperar protagonisme, però tot ha anat en direcció contrària. Després d’aquell partit, només ha repetit en l’onze inicial en dues ocasions més: al camp de l’Espanyol i, a casa, contra el València, en un duel en què només va disputar 59 minuts abans de ser substituït. Aquella ha estat, de fet, la seva darrera aparició sobre el terreny de joc. En les dues últimes jornades, amb l’equip per sota en el marcador contra l’Alavés i l’Osasuna, Miovski ha escalfat llargament però Míchel no l’ha fet entrar. Un missatge clar. En total, només ha marcat dos gols en la lliga, tots dos en la primera volta i precisament contra l’Espanyol. Només ha completat un partit sencer, al camp de Las Palmas, en una derrota per la mínima. La seva participació ha anat en caiguda lliure i sembla clar que ara mateix no forma part de les solucions prioritàries del tècnic.
Una situació similar, tot i que per motius diferents, viu Portu. El seu pes dins l’equip ha anat minvant progressivament. Dels darrers deu partits de lliga, només en un ha superat el minut 30 de joc –a Montjuïc, en una derrota per 4-1–, i la seva mitjana de minuts jugats en aquest tram final és d’uns 8 per partit. A Pamplona, amb el Girona necessitat d’idees en atac, només va saltar al camp en el temps afegit. La seva energia, espurna i capacitat d’obrir defenses ha anat quedant diluïda en aparicions testimonials. Amb la irrupció de Danjuma i el retorn d’Abel Ruiz, ha quedat tapat en la rotació.
Un altre dels noms que han perdut protagonisme és Donny van de Beek. El neerlandès va arribar amb etiqueta de jugador diferencial, però mai ha arribat a tenir continuïtat ni ritme. En els últims partits ha passat a un segon pla: sense minuts contra el Celta ni contra el Getafe, només set minuts al camp de l’Espanyol i tres més a Pamplona. Tot i que Míchel li ha donat oportunitats com a titular en algun duel a casa, no ha aconseguit fer-se un lloc estable dins l’equip. El seu pas pel Girona, per ara, està molt per sota de les expectatives generades.
Més protagonistes
En contraposició, alguns jugadors han aprofitat el context per créixer. Arnaut Danjuma, que també va necessitar un temps d’adaptació, ha acabat guanyant-se la confiança del tècnic i s’ha consolidat com un habitual en l’onze. Ha disputat tres partits sencers consecutius i només s’ha perdut cinc minuts en els darrers quatre compromisos. És un dels futbolistes més en forma ara mateix, i el seu desequilibri és una de les poques eines ofensives que continua funcionant.
També Abel Ruiz ha tornat amb força després de la lesió. El davanter ha estat titular en els dos darrers partits, tot i no tenir presència a l’àrea. Suma quatre gols en la lliga, l’últim dels quals va ser el 3 de febrer contra Las Palmas. Una altra figura que no ha rendit com s’esperava i que està sent discutit.
Amb la permanència encara per assegurar i només cinc punts de marge sobre el descens, el Girona no es pot relaxar. L’equip ha perdut pistonada i Míchel ha de recuperar la millor versió del grup en un tram final exigent. Oriol Romeu ha guanyat pes com a titular habitual, mentre que David López ha reaparegut al Sadar després de setmanes sense jugar. En canvi, jugadors com Juanpe, Francés i Misehouy continuen sense protagonisme. El jove neerlandès, que havia despertat expectatives, només ha jugat dues estones en tot el 2025 –a Montjuïc i a San Mamés– i la resta de partits els ha viscut des de la banqueta. El tancament del curs serà clau per definir el to final d’una temporada grisa.
