El precedent fa por
El Girona manté la mala sèrie de resultats en el tram final i definitiu de la lliga, com quan va descendir el curs 2018/19, amb Eusebio com a entrenador
Els gironins, immersos en la pitjor ratxa amb Míchel, tenen set jornades per revertir una situació que és molt perillosa, però encara no de vida o mort
Segurament si no existís un precedent nefast, encara present en la retina dels aficionats del Girona, amb una ratxa negativa inversemblant el curs 2018/19 que va enviar l’equip a segona, l’angoixa i el nerviosisme que està vivint l’entorn i, segurament part del club, no seria tan gran com l’actual. Evidentment que la situació és crítica, perquè la sèrie és molt negativa, després de no guanyar en les darreres nou jornades, i fer-ho només una vegada en els dotze partits disputats de la segona volta, però ni el capità del vaixell és el mateix, ni tampoc els jugadors, ni el nivell d’experiència del club a l’elit. I també, perquè la mala ratxa amb Eusebio Sacristán a la banqueta va arribar en les últimes deu jornades, després de fer un 3 de 30 paupèrrim, i en l’actualitat encara queden set partits i marge per redreçar la situació i obligar els de sota, amb un ritme de punts baix, a prémer molt més l’accelerador.
Després de guanyar al camp del Leganés (1-2) faltant deu jornades per a la conclusió de la lliga i amb un marge de 9 punts respecte al divuitè classificat, llavors el Celta, ningú es pensava que el Girona d’Eusebio Sacristán baixaria de categoria en una ratxa final amb nou derrotes en deu partits (3 de 30 punts possibles). En aquella campanya, els gironins havien puntuat al Camp Nou (2-2) i havien guanyat a Mestalla contra el València (0-1) o al Santiago Bernabéu contra el Madrid (1-2). La inconsistència a casa es va acabar pagant també a fora, en un final per oblidar que va evidenciar mancances de gestió dins del vestidor, amb un Eusebio superat que va perdre el control del grup quan la situació reclamava un líder. Als despatxos, reconegut en el temps, tampoc es va saber donar el cop de timó que requeria el moment per fer despertar un equip que amb poc menys del que va fer –i va fer molt poc– hauria salvat la categoria. És cert que durant la temporada va ser un equip força irregular que va tancar la primera volta amb 24 punts, 4 menys que en l’actual, però que en les primeres dotze jornades havia sumat 10 punts de 36 possibles mentre que ara se n’han sumat 6 de raquítics.
L’hecatombe d’un fet que no havia tingut precedents fins llavors la van viure en primera persona tres futbolistes que encara són a l’actual primera plantilla del Girona. Stuani, Juanpe Ramírez i Portu, llavors titularíssims en els esquemes d’Eusebio, i que continuen en el club després d’una aventura en la Real Sociedad i el Getafe el de Beniel. Els tres futbolistes intentaran aportar la seva experiència al grup per tal d’evitar mantenir-se en una espiral encara més negativa que enviï el club a segona el mateix curs en què ha competit en la Champions League, un cop que seria letal per al projecte. Si bé Juanpe no té possibilitats d’entrar en l’onze amb Blind, Krejcí i David López davant seu a l’eix de la defensa –el canari va fer una bona Champions–, Stuani, amb minuts per culpa de la inoperància dels davanters que es van fitxar a l’estiu, i Portu, sí que tenen possibilitats –l’extrem poques– d’ajudar el club damunt de la gespa.
Míchel, ferm
El tècnic de Vallecas continua sent la cara més visible de l’equip, qui encaixa els cops i qui es posa el primer per estirar la plantilla per tal que hi hagi una reacció. Míchel continua sent el líder ideal per al club, i el marge de set jornades abans no acabi la competició és prou ampli per mantenir intacta la confiança en el madrileny, que, això sí, necessita els futbolistes per millorar el rendiment i, ara el més important, els resultats.
El Girona enllaça nou jornades sense guanyar i amb una derrota més, dilluns de Pasqua contra el Betis a Montilivi, igualaria la nefasta amb Eusebio que va enviar el club a les brases de segona; això sí, sense carreró de sortida perquè van ser en les últimes deu jornades. Si s’arribés a igualar el 3 de 30, l’enfrontament a Butarque contra el Leganés seria no apte per a cardíacs, ja que podria situar els blanc-i-vermells a prop del precipici, una situació que volen evitar tant sí com no. Quedarien llavors cinc partits amb rivals de tota mena que es juguen accedir a Europa per tancar el campionat a casa contra un Atlético sense objectius, ja que segurament haurà tancat la tercera posició de la taula. Una final contra els matalassers també seria mala peça al teler; per tant, la reacció gironina passa per trencar molt abans la dinàmica actual i sumar els 4-6 punts que li donarien la permanència gairebé virtual.
El club posa autobusos gratis a Leganés
Davant d’una situació complicada i delicada, el Girona vol el màxim suport de la seva afició, i per això ofereix autobusos gratis per anar a veure l’equip dirigit per Míchel Sánchez a Butarque contra el Leganés, dijous que ve, 24 d’abril. Els socis que adquireixin entrada, doncs, tindran l’opció d’anar al matx amb autobús, mitjà que podran reservar en el procés de compra d’entrada per al partit. Les places són limitades i s’assignaran per ordre d’inscripció –el bus sortirà entre les 7 i les 8 del matí del mateix 24 d’abril–. Les entrades ja es poden comprar fins dilluns, 21 d’abril, per un cost de 30 euros i cada soci en podrà comprar fins a 5 –tots ells també han de ser socis– accedint a la pàgina web del club –les entrades s’enviaran als compradors durant el 22–. Tot i que la importància d’aquest partit ha passat a ser crucial per assegurar la permanència, no serà fàcil moure la massa gironina per la llunyania del destí i pel dia en què es disputarà el matx, la tarda-vespre d’un dijous feiner.