L’encert sol donar l’impuls
Cárcel ha vist com els fitxatges de Stuani, el Taty i Dovbyk han permès a l’equip fer un salt qualitatiu en rendiment en l’elit
No sempre es pot encertar, però les incorporacions d’Olunga, Kayode, el Choco, Doumbia i, enguany, Miovski, Danjuma i Abel Ruiz han estat una autèntica xacra que ha portat el club a patir
Per a equips com el Girona, i per a la majoria dels que competeixen en qualsevol categoria competitiva, tenir un golejador dins l’equip que aporti xifres considerables i es complementi amb els companys sol ser vital per aconseguir els objectius o, si més no, tenir temporades sense sotracs ni patiments d’última hora. En les cinc temporades completes en l’elit, la direcció esportiva del club gironí ha hagut de reforçar la parcel·la ofensiva, l’encarregada d’aportar la majoria dels gols, i el cert és que quan han encertat amb la peça de referència, en la majoria de les ocasions el club ha pogut gaudir de la categoria i fer campanyes que han permès impulsar i consolidar el projecte a l’elit. L’arribada de futbolistes com Stuani, en l’estiu del curs de l’estrena, el Taty Castellanos, en el del retorn, o Artem Dovbyk, en la històrica trajectòria de la temporada 2023/24, ha estat clau per, si més no, no patir gens. Quan no s’ha encertat –no sempre es pot ensopegar la tecla–, el Girona ha patit i s’ha embolicat amb la lluita del descens. En el primer episodi, la campanya 2018/19 es va baixar. En el segon, en l’actual 2024/25, els de Míchel hauran de suar.
Per sort, el gran encert
En les dues primers temporades del Girona a primera, Quique Cárcel va portar a Machín un ariet que anava com l’anell al dit al sistema i la idea de joc del de Gómara. Amb la brega de Portu (11 gols), els 21 de Stuani van fer la resta per assolir una permanència barata i amb molta antelació, tot i que les peces que els van acompanyar no van rendir al nivell –Olunga va fer 3 dianes, totes en el mateix partit contra Las Palmas, i Kayode va marxar ja a l’hivern amb la cua entre cames sense estrenar-se–. El curs següent, amb el de Beniel (10) i el de Tala (20) no n’hi va haver prou per romandre un tercer any en l’elit per culpa de l’escàs rèdit tret de Doumbia, una calamitat (3), o Patrick Roberts (0), a més d’una ratxa final de nou derrotes en deu partits encara inexplicable i que tothom resa perquè no es repeteixi enguany.
De nota, fins aquest curs
Amb el retorn a primera, el club i la direcció esportiva va intentar afinar encara més –en els tres anys a segona Stuani va estirar el carro secundat per jugadors que van ajudar com Sylla o Nahuel– i, en el retorn a primera. el Taty Castellanos va assolir el rol protagonista amb 14 gols –quatre contra el Madrid a Montilivi–. L’argentí va aportar lluita en la pressió i altres elements no tangibles que el van convertir en un fix per a Míchel Sánchez, que la campanya següent trauria tot el suc d’Artem Dovbyk, qui va arribar per la porta del darrere procedent del Dnipro-1 i es va convertir en pitxitxi de la categoria amb 24 dianes, a més de deixar a les arques del club el 80% dels 40 milions que va pagar el Roma per obtenir els seus serveis. Les excel·lents xifres de l’ucraïnès, juntament amb el bon afer de tota la plantilla, van permetre al Girona quedar tercer en la taula i classificar-se per jugar la Champions League d’aquesta temporada.
Desastre i patiment
L’estiu passat va ser un mercat complicat per a un Girona al qualo, sí bé tenia poder adquisitiu, gràcies a l’augment d’ingressos i la participació en la Champions, la nova dimensió en la qual entrava exigia no errar en l’elecció del gol. I realment no ha sortit com s’esperava tot i la inversió de 15,5 milions. La direcció esportiva va fer apostes de risc amb Bojan Miovski, la referència de l’Aberdeen escocès, o Abel Ruiz, habitual a l’Sporting de Braga però amb una mitjana de gols en la seva carrera per sota de la mitja dotzena cada curs. Danjuma, en forma de cessió, tampoc ha rendit al nivell que es pretenia –va fer dos gols amb el Vila-real en les tres primeres jornades i n’ha fet dos més en la lliga amb el Girona en les posteriors 30– i, vuit anys després, el club i els aficionats –i també Míchel– esperen que siguin Stuani (8) i Portu (0) els futbolistes que estirin l’equip i aportin el coratge i l’ànima que calen per sortir de l’embolic d’haver de lluitar per evitar el descens fins al darrer sospir del campionat.
La decisió que bona part dels diners ingressats per la venda de Dovbyk hagin estat per incorporar Yáser Asprilla, de moment un fiasco i sense l’etiqueta de golejador, també ha fet trontollar l’equip, que, a més de la falta d’un golejador, ha enyorat un Aleix Garcia a la sala de màquines, un Eric Garcia en la iniciació del joc, i un Savinho i un Yan Couto pel que fa a la verticalitat i profunditat de l’equip damunt del camp.
Ningú ha fet el pas endavant i, ara, ja és tard.
