Girona

Quan érem invencibles

Avui fa un any que el Girona golejava el Barça a Montilivi i certificava la classificació per a la Champions d’aquest curs

Llavors l’equip anava sol i dominava i esmicolava els rivals, molt lluny del rendiment actual

04/05/2024

Un any pot donar per a molt. En un any poden can­viar mol­tes coses i en el món del fut­bol, encara més. I el Girona n’és un exem­ple clar. Avui fa un any que el club gironí va tocar el cel en una tarda ino­bli­da­ble que encara res­sona amb orgull als caps dels afi­ci­o­nats d’un equip que va llui­tar de tu a tu amb els més grans. La tarda del 4 de maig del 2024, un Girona d’autor, de Míchel Sánchez, va gole­jar el Barça 4-2 i va cer­ti­fi­car, de retruc, la seva clas­si­fi­cació matemàtica per a l’edició d’aquest any de la Cham­pi­ons Lea­gue. Segu­ra­ment en aquell moment pocs segui­dors del club cali­bra­ven real­ment la majes­tu­o­si­tat del que havia fet el seu equip, que aca­ba­ria ter­cer en la taula davant de l’Atlético i només superat pel Madrid, el campió, i el Barça, que aca­ba­ria fent un bon final de tem­po­rada sense dei­xar esca­par cap dels dotze punts poste­ri­ors que que­da­ven per dis­pu­tar-se després de visi­tar Mon­ti­livi.

Avui, 365 dies després, el Girona viu amb neguit les últi­mes cinc jor­na­des de la com­pe­tició embo­li­cat en la lluita per evi­tar el des­cens. Lluny d’ena­mo­rar com ho feien fa un any, l’actual plan­ti­lla, amb vari­a­ci­ons con­si­de­ra­bles de peces bàsiques de l’èxit, no ha sabut enten­dre els meca­nis­mes i les direc­trius de Míchel, ni tam­poc apor­tar un ren­di­ment cons­tant i regu­lar per així créixer i evo­lu­ci­o­nar. Fa un any l’equip anava sol, el joc era fluid, els gols que­ien sols i tots els fut­bo­lis­tes esta­ven en el seu millor estat físic i anímic. Després de jugar 33 par­tits de lliga, dos de copa i vuit de Cham­pi­ons Lea­gue, queda palès que la pla­ni­fi­cació de la plan­ti­lla ha estat des­en­cer­tada i els subs­ti­tuts de les peces clau del curs pas­sat, tot i dis­po­sar de molt més pres­su­post, no han fet el pas enda­vant desit­jat a tots els nivells.

Amb la victòria con­tra el Barça en la jor­nada 34, el Girona acon­se­guia el seu tri­omf número 23, només havia per­dut 6 enfron­ta­ments i ja acu­mu­lava 74 punts des del segon lloc de la taula. Aquest curs, els blanc-i-ver­mells enca­de­nen onze jor­na­des cla­vats en nou victòries, han per­dut ja setze par­tits i sumen 35 punts –menys de la mei­tat– des de la set­zena posició, dues per damunt del des­cens, a tres punts de distància.

Actu­ació memo­ra­ble

Fa un any que el Girona va fer un dels par­tits més com­plets que se li recor­den a Mon­ti­livi. Els de Míchel van igua­lar un 0-1 de Chris­ten­sen i van remun­tar un 1-2 de Lewan­dowski gràcies a les dia­nes de Dovbyk, Miguel i un doblet de Portu, que sor­tint des de la ban­queta va fer un autèntic reci­tal que va fer aixe­car de la cadira als poc més de 14.000 espec­ta­dors que hi havia a l’estadi. El de Beniel va fer el 2-2 en la pri­mera pilota que va tocar, va donar l’assistència del 3-2 a Miguel i va tan­car el mar­ca­dor amb un gol de bella fac­tura des del vèrtex a l’abast de pocs.

Un any després, pre­ci­sa­ment en l’ata­cant murcià i en Stu­ani, que no va dis­pu­tar ni un sol minut del matx con­tra el Barça, el Girona recolza bona part de les seves pos­si­bi­li­tats de lli­gar la per­manència i girar full en un curs que pot pas­sar de màgic a dramàtic en mesos.

LLÀSTIMA

Les peces bàsiques que van marxar a l’estiu no han estat rellevades pels jugadors idonis

LA FE DE PORTU

El de Beniel, clau en el tram final d’aquest curs, va fer una assistència i dos gols al Barça
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)