La mare que el va parir!
El Girona fa la feina a Valladolid i suma tres punts vitals per lligar una permanència que ara ja ha de caure pel seu propi pes gràcies als 41 punts
Stuani apareix quan l’equip més el necessita, torna a fer el gol de la victòria i engrandeix la seva llegenda al club amb 38 anys
Oxigen, vida, alliberament, abraçades, alegria i permanència virtual. El Girona va fer la feina i va vèncer el ja descendit Valladolid. Per la mínima i amb el de sempre, Stuani, donant tres punts que amb total seguretat atorgaran l’objectiu principal a un equip que ha patit i al qual li ha costat Déu i ajuda sortir de les brases. I això es va veure amb el xiulet del col·legiat i les abraçades que es van repartir els jugadors, directius i treballadors del club. El partit dels gironins no passarà a la història. Hi va haver patiment perquè el Valladolid va olorar la por de perdre de l’equip que s’hi jugava més, també laments i ocasions clares pròpies. El cap no donava per a més i les cames tampoc però s’havia de guanyar tant sí com no. Només falta esperar que el Leganés no guanyi el Vila-real i s’obrirà un període de reflexió. I cal fer-ho.
En els primers minuts, el Girona va assumir el control del joc però el fet de gaudir de la possessió va mostrar fissures en alguns jugadors, que no precisaven el control o la passada –en aquest sentit Asprilla era un flam i va perdre diverses pilotes en zona compromesa. Els de Míchel movien de costat a costat el Valladolid però no trobaven la manera de fer mal a la línia de cinc en defensa amb una última passada de qualitat o una desmarcada quan tocava. I és que la primera ocasió clara la va tenir el conjunt local, amb molts jugadors en guerra amb la seva afició. Moro va rebre una passada a l’espai que va guanyar l’esquena a Arnau però el xut del català va disparar buscant el pal llarg massa desviat (9’). Els val·lisoletans van posar a prova de nou Gazzaniga a través d’un xut des de la frontal de Chuki, que va aprofitar un refús curt de David López en una passada llarga (15’), dos ensurts camuflats en intents tímids dels gironins amb un xut d’Oriol Romeu des de la frontal després que pogués conduir sense oposició (12’) o una acció que va acabar amb la pilota al fons de la xarxa després d’una definició de Portu exquisida amb l’exterior, això sí, en posició antireglamentària (20’). El Valladolid tenia clar que Arthur era la brúixola i el generador de joc i per això Mario Martín el va seguir fins a la dutxa. El brasiler no va parar de buscar la desmarcada per rebre i poder combinar. De fet, el Girona semblava guanyar cada vegada més duels amb un Abel Ruiz que descarregava bé i donava oxigen a cada jugada ofensiva que costava Déu i ajuda de generar. Tsygankov va posar a prova Hein amb dos xuts, l’un amb la dreta buscant la rosca al pal llarg (28’) i l’altre creuant l’esfèrica després d’una obertura d’Abel Ruiz i una passada de Portu a l’espai (38’), en les dues el porter local va estar encertat posant la punta dels dits.
L’entrada d’Iván Sánchez va reactivar el Valladolid, que intentava fer mal per una banda esquerra dèbil amb Asprilla, sempre tard a l’ajuda, i un Blind tou, potser per cansament –l’extrem va fer un xut fort i sec per fer treballar un Gazzaniga força segur i va provar alguna centrada perillosa que no va trobar rematador.
Stuani i patiment
La segona part va començar amb Asprilla plantar-se sol davant Hein després d’una passada de Francés exquisida que el colombià, però, no va aprofitar perquè se li va fer petita la porteria davant del rival, que li va aturar la rematada amb el cos (48’), l’ocasió va desanimar una mica un Girona que va haver de treballar per treure aigua del vaixell davant d’un rival deslliurat de pressió que va posar l’ai al cor quan Anuar va estavellar una pilota al travesser després que Gazzaniga posés una mà increïble (56’). En el córner posterior, el col·legiat no va dubtar d’assenyalar penal per mans de Francés, però tan ràpid el va xiular com el VAR el va fer anar a veure el monitor per rectificar.
Els de Míchel van canalitzar l’ensurt amb futbol control davant un Valladolid que va fer un pas enrere. Fruit d’això, els gironins van forçar una falta llunyana que va acabar amb Stuani exercint d’oportunista i engrandint la seva llegenda. Tsygankov va xutar la falta directe però, després d’una sèrie de rebots i xuts, la pilota va caure a la dreta per David López, que va fer d’extrem per posar una centrada a la frontal de la petita per tal que el charrúa afuselles Hein.
Lluny de tenir la victòria al sac, el patiment dels blanc-i-vermells no es va esvair, ja que el Valladolid va decidir bolcar-se a l’atac olorant la por de perdre d’un Girona que es va tancar i va defensa força bé la seva àrea. Això sí, Gazzaniga va tornar a aparèixer per posar una mà salvadora a una rematada de cap de Mario Martín que es va acabar passejant per damunt de la línia de gol (86’). L’últim ensurt real, ja que Blind, Juanpe, Oriol Romeu i tot l’equip van defensar el 0-1 amb l’ànima, com ho requeria l’ocasió.
