Encara damunt de la gespa, Quique Cárcel mirava com els jugadors del Girona celebraven amb l’afició desplaçada els tres punts que donaven una permanència patida. Esbufecs, mans al cap i moltes abraçades eren els reflexos d’un alliberament llavors gairebé total. Conscient que ha estat un dels homes assenyalats en la temporada dolenta que haurà acabat fent l’equip, Cárcel no va fer balanços o anàlisis exhaustius del perquè de la situació encara en calent: “Hem tingut una segona volta complicada, ha estat un curs fantàstic pel fet de poder viure la Champions però la segona volta ha estat dolenta i hem d’analitzar profundament què ha passat. Hem viscut la sensació de pressió, hem reviscut el que va passar fa anys i l’ambient que s’ha generat no és bo. Hem patit molt”, va comentar el director esportiu del Girona, que es va defensar: “Vam crear una plantilla competitiva per competir en la Champions i salvar bé la categoria però el futbol és imprevisible. Vam fer una primera volta magnífica, de resultats, i també amb bon joc, però en la segona no ha sortit bé.” Cárcel va esquivar la valoració del rendiment d’alguns dels futbolistes portats a l’estiu: “No parlaré de futbolistes en concret. Ja diré a cadascú a la cara si és que he tingut una sensació de mal rendiment. Jo sé que tots han intentat donar el màxim en tots els partits però les coses no han sortit. El primer que no surt beneficiat de tot això és el mateix jugador.”

Pel director esportiu del Girona, la figura de Míchel és indiscutible en els bons i els mals moments: “És un 10 com a entrenador, però pels valors que transmet com a persona són magnífics. Tot el curs ha estat allà barallant-se i intentant que l’equip anés bé i només tinc paraules d’agraïment de tenir-lo al costat, de treballar amb ell i de la persona que és”, va sentenciar Cárcel, un dels homes més alliberats al José Zorrilla.