Aquesta sí que és indolora
El Girona perd a Anoeta davant la Real Sociedad en un partit intranscendent en el qual els de Míchel fan mèrits per puntuar
Stuani fa el seu onzè gol del curs, Ortiz Arias assenyala un penal dubtós amb 1-1 i, tot i fer un bon segon acte, amb gol de Portu inclòs, el triomf s’escapa
El Girona va perdre l’últim partit a domicili del curs en la seva visita a Anoeta contra la Real Sociedad (3-2). L’equip gironí va fer prou mèrits per aigualir la festa i l’homenatge a Imanol Alguacil, que s’acomiadava de la seva afició després de set temporades dirigint l’equip, però una jugada que semblava aïllada en l’afegit va espatllar la feinada dels de Míchel en una gran segona part. La sortida de la Real va ser millor i Pablo Marín va aprofitar un córner per superar Krapyvtsov (5’). Stuani, el de sempre, va empatar a centrada d’Asprilla (10’), però un penal dubtós assenyalat per Ortiz Arias i executat per Oyarzabal (20’) va fer anar a remolc de nou els blanc-i-vermells, que, això sí, no van defallir fins que Portu va empatar (77’). Per desgràcia, també per massa tous, un mal control d’Oyarzabal es va convertir en assistència al jove Mariezkurrena, que va oferir el triomf al seu tècnic, mantejat i corejat per tota l’afició i va assestar una derrota, la divuitena en 37 jornades.
Ja d’entrada es va notar que els dos equips no tenien res en joc, un fet que va desinhibir els futbolistes, que assumien més riscos dels habituals. L’homenatge inicial de la Real Sociedad a Imanol Alguacil, dels que es recorden per sempre, no va fer que el matx comencés força enèrgic amb un Girona fi en la pressió –va recuperar diverses pilotes en els primers minuts– i un conjunt donostiarra que intentava imprimir velocitat al joc quan tenia la possessió. D’una jugada aïllada amb un xut de Barrene des del vèrtex que va fer lluir per primera vegada Krapyvtsov (4’) va arribar el gol local. L’ucraïnès va enviar molt bé a córner la rematada de l’extrem però Brais Méndez, que té un guant al peu per les jugades a pilota aturada, va veure molt bé l’arribada de Pablo Marín, que lliure de marca va rematar de planxa amb el cap creuant l’esfèrica (5’).
L’equip dirigit per Míchel Sánchez no va perdre la cara al partit i el gol en contra no va pesar, tot i que sabia que havia d’aguantar l’efervescència local, que precisament va estar a punt de fer el segon amb una centrada de Zubimendi des de la ratlla de fons cap a Oyarzabal, que va veure com Francés li pispava l’opció en última instància, molt a prop de la porteria (9’), i és que de l’ensurt es va passar a l’empat a través d’un contraatac conduït per Tsygankov, que va veure Asprilla a l’esquerra i el colombià va fer una bona centrada a la frontal de la petita on hi havia Stuani, qui no falla mai, per endreçar la pilota dins de la porteria (10’).
Amb el partit igualat i el Girona força descarat gràcies a la velocitat d’Asprilla i un Stuani amb ganes i rejovenit, Ortiz Arias es va encarregar de tallar les ales als gironins assenyalant un penal rigorós per falta d’Asprilla a Take. Amb contacte, el VAR no hi tenia res a dir ni a apel·lar i Oyarzabal va executar com a expert que és enganyant el debutant Krapyvtsov (20’), que només dos minuts després va posar una mà forta per rebutjar una bona rematada creuada de Take. Ben col·locats i aplicats més en defensa que no pas en atac, els blanc-i-vermells van concedir poques ocasions més en la primera part –només un parell en el descompte de Take, amb una volea increïble, i Oyarzabal, les dues amb bona reacció de Krapyvtsov– i, en canvi, Tsygankov va disposar d’una arribada molt clara a boca de gol, de nou, a centrada magnífica d’Asprilla des de l’esquerra (24’).
Domini sense premi
En la segona part, el Girona va dominar, va imposar el ritme i, gràcies a això, va disposar de les millors ocasions. De fet, la represa podria haver començat de meravella quan Iván Martín es va quedar sol davant de Remiro assistit per Arnau però l’intent de picadeta del mitjapunta el va refusar el porter local amb una bona mà (46’). El mateix Iván Martín va tornar a posar a prova l’internacional absolut amb un xut a rosca oberta després d’una passada per baix d’Asprilla que Solís havia deixat passar amb bon criteri (53’). A la Real, li va costar molt generar ocasions durant bona part del segon acte i la insistència dels gironins, a la fi, va tenir el premi de l’empat a dos gràcies a una pilota filtrada d’Arnau cap a Tsygankov, que no va ser gana i va cedir el gol a plaer a Portu (77’).
L’empat feia justícia als mèrits fets pels de Míchel, que, això sí, van haver de patir en el tram final, ja que la Real Sociedad, llavors sí, es va bolcar a l’atac per oferir el triomf en el comiat del seu tècnic davant la seva afició. Primer ho va intentar amb un xutàs de Sucic (81’) i en l’afegit va trobar el gol en una jugada aïllada quan un intent de control d’Oyarzabal es va convertir en assistència per la volea de Mariezkurrena (91’).