El balanç d’un curs dur
Cárcel: “Stuani té contracte, però èticament queda lliure per un deute diferit”
El director esportiu afronta un estiu clau per redefinir un projecte qüestionat amb fitxatges, vendes i límit salarial a la baixa
Quique Cárcel va comparèixer ahir a Montilivi per fer balanç de la temporada 2024/25 del Girona FC, una campanya marcada per la irregularitat, el desgast i la dificultat per competir a tres fronts. La roda de premsa va tenir un nom propi i és el de Cristhian Stuani, després d’exposar que el seu futur al Girona, malgrat tenir contracte fins al 2026, no estava del tot segur. El director esportiu va ser clar: “Té contracte, però ell diu que no, per qüestions ètiques que venen d’altres cursos amb el diferiment del seu contracte a segona. Li hem fet una oferta per renovar un any més, amb un segon condicionat i amb objectius, i volem que acabi la carrera aquí, sent futbolista del Girona.” També va confirmar que Juanpe sortirà, i que pel que fa a altres jugadors com Juan Carlos, s’ha de parlar individualment. Cárcel va elogiar la figura de Stuani com un símbol del club i va expressar el seu desig que pugui tenir una retirada digna vestint la samarreta blanc-i-vermella. “Stuani té contracte, però èticament queda lliure per un deute diferit”, va reiterar, exposant que les dues parts tenen part de raó.
L’any del novell?
Cárcel va reconèixer que el curs ha estat “una nova experiència” per a gran part de la plantilla (80%) i de la direcció esportiva, i va assenyalar les dificultats de gestionar una temporada amb la Champions entremig: “El futbol no és el Fantasy, és molt mòbil i poden passar moltes coses. Jugadors que no podien repetir partit cada tres dies per desgast físic ens han fet trair la idea de joc.” El desgast físic i mental ha estat una constant, i el fet de debutar a Europa, ara ja es pot dir, ha passat factura.
Sobre la temporada, va destacar que en la primera volta “l’equip va estar molt bé”, però que en la segona no s’han trobat. “A finals de gener i principis de febrer teníem possibilitats d’entrar a Europa, però vam obtenir mals resultats. L’equip jugava bé, però no guanyava”, va remarcar. Cárcel també va assenyalar partits clau, com la derrota a casa contra l’Alavés, que va ser un punt d’inflexió negatiu.
També va assenyalar que vol seguir al club: “Soc molt feliç a Girona. He tingut opcions de marxar i he volgut quedar-me. Aquest serà el meu dotzè any i igualo els sis anys de segona amb els de primera. Em sento decebut pel tracte extern que he rebut, però això em fa més fort.” Pel que fa a la planificació, va deixar entreveure que es faran “entre 8 i 12 fitxatges, com cada estiu”, però va avisar que entre el que volen fer i el que podran fer “hi ha una distància”. Tot i els entrebancs, Cárcel es mostra ambiciós i compromès a continuar fent créixer el projecte.
“...a la segona volta potser ni arribem al 5”
Cárcel va valorar el curs amb un “aprovat” tenint en compte l’objectiu real del club: “Si m’atinc a l’objectiu real –mantenir-nos el màxim de temporades possible a primera– és un cinc, perquè estigueu contents. Però si ho comparo amb l’any passat, que va ser excel·lent, potser ni arribem al cinc.” La diferència entre la primera i la segona volta ha marcat la nota final d’un any que ha acabat amb la permanència com a gran valor. L’“exigència projectada” ha pesat molt.
“La idea és tornar a tenir cedits del City”
Pel que fa a la influència del grup propietari del club, Cárcel va admetre: “L’any passat va ser complicat aquest aspecte i aquest any encara no queda clar del tot.” La idea del Girona és tornar a portar algun jugador cedit del City, però reconeix que “hi ha regulacions que poden complicar-ho”. Tot i això, manté l’esperança de poder aprofitar aquesta aliança per reforçar l’equip, sempre que sigui compatible amb la normativa vigent i amb la idea de consolidar un projecte propi i estable.
“Si arriben ofertes bones, les escoltarem”
Cárcel va assenyalar que vol “vendre bé”, però sense hipotecar el rendiment esportiu: “Si arriben ofertes bones que ajudin a equilibrar pressupostos i fer créixer el club, les escoltarem. No vendrem jugadors només per fer diners, perquè això afecta el límit salarial. Cal actuar amb seny.” També va recordar que la no classificació per a Europa i la posició final en la lliga tindran conseqüències sobre el límit salarial, que va situar entre la part mitjana i baixa, fet que obliga a afinar més en les operacions de compra i venda per mantenir la competitivitat i la sostenibilitat del projecte.
“No estic satisfet amb la davantera”
Una de les autocrítiques més clares va ser amb la davantera. “No estic satisfet amb la davantera: veníem de Dovbyk amb 25 gols i aquest any els nous davanters n’han fet 7-8. Han tingut poques pretemporades, lesions, i han estat qüestionats.” Sense dir-ho obertament, va assenyalar tant Abel Ruiz com Bojan Miovski, tots dos amb contracte. Tot i això, Cárcel considera que la plantilla no era dolenta, sinó difícil de preparar per les circumstàncies. L’objectiu més difícil per al mercat serà reforçar aquesta parcel·la amb incorporacions que encaixin millor amb la idea de joc de Míchel i que puguin garantir un volum de gols.
“Estic content amb el joc de Gazzaniga”
El director esportiu va mostrar satisfacció amb la situació a la porteria. “Tenim dos porters amb molt nivell i amb contracte. Gazzaniga seguirà, ha rendit molt bé. Vlad és un jugador de futur, però hem de tenir paciència amb ell. I també hi ha algun porter del juvenil amb molt de potencial. Hem de decidir què fem amb Juan Carlos.” La continuïtat del porter veterà quedarà pendent de converses properes entre el club i la propietat. Cárcel va destacar que la porteria és una de les posicions més estables.
