És clar que la recordo, del prin­cipi al final. Quan vam arri­bar al camp, l’ambi­ent d’eufòria, fer l’1-0 i, sobre­tot, l’empat final i tot el que va venir després. Tinc un moment gra­vat amb el gol del Lugo i el silenci de Mon­ti­livi durant vint o trenta segons. També les llàgri­mes poste­ri­ors de tot­hom.

Tota la tem­po­rada havia estat èpica. Sortíem d’un con­curs de cre­di­tors i hi havia un procés de com­pra i venda a mig camí. Arri­bar on vam arri­bar era increïble i merei­xia un altre final. Després de posar-nos al davant, que era el més com­pli­cat, i en el 91’ que ens facin el gol, la diana anul·lada a Lejeune…, el guió no podia ser més cruel. Si dei­xem el final de banda, la tem­po­rada va ser molt bona, veníem del que veníem i, havent fet 82 punts, no pujar va ser dur.

Sí, en aquell moment sí. Què més s’havia de fer per pujar?

Ens va arri­bar infor­mació a través d’alguns repre­sen­tants. Això és fut­bol i tot­hom ho negarà. Que la infor­mació sigui real o no, no ho sé.

Ens hem de posar en con­text. No vam fer res, però havíem de ser cons­ci­ents que el club estava en un procés de com­pra i venda. Estàvem audi­tats i teníem gent a dins del club; per tant, encara que ens hagués pas­sat pel cap fer alguna cosa, no podíem fer-ho. Si el Girona pujava, l’esce­nari podia can­viar. Hi havia una sèrie de fac­tors extra­es­por­tius que rema­ven en con­tra que el Girona pugés a pri­mera divisió. Sobre­tot LaLiga, a qui li interes­sava que hi hagués un canvi de pro­pi­e­tat. No teníem marge de mani­o­bra i no hi havia d’haver movi­ments estranys.

Si haguéssim pujat, l’esce­nari d’avui seria dife­rent. Pot­ser no s’hau­ria con­cre­tat la com­pra i venda del club, i això és una opinió per­so­nal. Això podia pas­sar, perquè no estava escrip­tu­rada la com­pra, i hi havia una carta d’inten­ci­ons (LOI) amb una entrega a compte, un com­promís. Hi va haver una trans­ferència de Pini que no va arri­bar..., un xou gegant. No només va ser el del Lugo el cop que vam rebre durant la tem­po­rada.

Amb el temps, la gent mereix saber com va anar tot en un moment tan clau per al Girona. Tot això forma part de la història del club. Van pas­sar mol­tes coses i aque­lla tem­po­rada va ser molt més que Lugo. Vam estar a 30 minuts de des­a­parèixer amb el con­curs de cre­di­tors estant a Madrid. Si no pre­sentàvem els diners abans de les 2 del mig­dia, tan­ca­ven el con­curs i lla­vors no hi havia marxa enrere.

No hi estava acos­tu­mat i no conei­xes com és el fut­bol pro­fes­si­o­nal fins que el vius en pri­mera per­sona. Tot i que por­tava anys sent vice­pre­si­dent, tot el focus mediàtic va caure a Girona, i un no està pre­pa­rat.

És una empresa. El fut­bol modern va així, tot està molt pro­fes­si­o­na­lit­zat, i implica pros i con­tres. Pel que fa a iden­ti­tat tens un preu a pagar, però si real­ment vols aspi­rar a ser on és el Girona, pot­ser no hi ha cap més remei que arri­bar fins aquí. Cadascú valora si com­pensa.