La crueltat com a aprenentatge

Deu anys, en el món del fut­bol, donen per a molt. Per viure la cara més amarga i també la més dolça, i per a un club com el Girona, que viu en una cons­tant mun­ta­nya russa de sen­sa­ci­ons i sen­ti­ments, encara més. El 7 de juny del 2015, l’equip blanc-i-ver­mell va patir en pri­mera per­sona un dels desen­llaços més dramàtics que es poden donar en una lliga com la segona divisió. Amb el pri­mer ascens de la història a tocar i depe­nent d’ell mateix, el con­junt gironí va veure com un gol de Caba­llero en el 91’ des­en­ca­de­nava el drama abso­lut i una sen­sació d’opor­tu­ni­tat única que s’esvaïa. Per sort, el temps tot ho cura i el Girona va poder pujar a la màxima cate­go­ria dos anys després, el 2017, també bai­xar-ne el 2019 i, al cap de molts intents amb desen­llaços simi­lars com con­tra el Lugo, pujar de nou per enllaçar ja qua­tre cam­pa­nyes a l’elit amb par­ti­ci­pació inclosa a la Cham­pi­ons Lea­gue gràcies a un ter­cer lloc en la taula el curs 2023/24.

L’equip diri­git per Pablo Machín afron­tava una tarda que havia de ser històrica. Calo­rosa però amb el con­ven­ci­ment que Mon­ti­livi por­ta­ria els seus juga­dors a la glòria, uns fut­bo­lis­tes que depe­nien d’ells matei­xos per pujar, ja que gua­nyant no havien de mirar al Benito Villa­marín, on l’Spor­ting, el seu rival directe, jugava con­tra un club amic ja ascen­dit a pri­mera com era el Betis. La res­pon­sa­bi­li­tat va fer que el joc dels blanc-i-ver­mells no fos l’habi­tual que els havia por­tat a sumar 81 punts abans del duel, una bes­ti­esa com­pa­rada amb altres tem­po­ra­des en la lluita per l’ascens directe.

El domini era gironí de cap a peus i Fran San­daza va per­fo­rar la por­te­ria de José Juan just abans del des­cans (43’) per alleu­ge­rir el pes a les espat­lles dels fut­bo­lis­tes, que a mesura que pas­sa­ven els minuts i veien com l’avan­tatge mínim es man­te­nia es van anar engar­ro­tant cada vegada més en un ambi­ent de fals o apa­rent con­trol del joc mes­clat de ner­vi­o­sisme i por de no acon­se­guir l’objec­tiu. I és que l’Spor­ting gole­java el Betis 0-3 des del 68’ i el marge d’error del Girona cada vegada era més petit. Les bai­xes dels cen­trals Ramalho, lesi­o­nat, i Richy i Car­les Mas, san­ci­o­nats, a més de la lesió de David García, van obli­gar Machín a fer entrar el jove Marc Rovi­rola per no des­fer la línia de tres cen­trals clàssica del de Gómara, i la por en tots els sen­tits va desem­bo­car en el drama.

Una ober­tura per la banda dreta va per­me­tre una cen­trada al cor de l’àrea on hi havia Pablo Caba­llero, que amb la testa va superar l’esti­rada de Becerra i va fer emmu­dir Mon­ti­livi. A la des­es­pe­rada i bol­cat a l’atac, Lejeune va fer el 2-1, però Sánchez Martínez, ben assis­tit pel linier, va anul·lar la diana, fet que li va cos­tar a l’assis­tent rebre l’impacte d’una ampo­lla. L’àrbi­tre prin­ci­pal va enviar a tot­hom als ves­ti­dors i la gent, plo­rant, va començar a aban­do­nar l’estadi tot i que no s’havia com­ple­tat el temps afe­git.

Men­tre Setién ate­nia els mit­jans a la sala de premsa, es va donar l’ordre de repren­dre el matx per fina­lit­zar com calia el cam­pi­o­nat, però els fut­bo­lis­tes giro­nins no van tenir temps per tro­bar l’heroïcitat.

Les llàgri­mes, la ràbia i la frus­tració es van apo­de­rar d’un equip des­fet damunt del ter­reny de joc, una afició tren­cada des de la gra­de­ria i un club que patia un impacte bru­tal a tots els nivells. I això que tres dies després tot­hom es va aixe­car de l’estat catatònic a La Roma­reda per man­te­nir-se viu en una via del play-off que va aca­bar amb nova esta­bor­nida en la tor­nada, de nou a Mon­ti­livi, i davant d’una afició mase­gada pels cops.