Herois a l’Onze de Setembre

Històric i èpic tri­omf del Lleida en la final de la copa de la CERS, que va dis­pu­tar ahir al seu pavelló, pre­ci­sa­ment con­tra qui era el campió de la com­pe­tició, l’OC Bar­ce­los. Els cata­lans, que van alçar el seu pri­mer títol euro­peu, van suar la victòria fins a la tanda de penals, en què van impo­sar-se amb un únic llançament encer­tat per Jordi Creus. Els 50 minuts i la pròrroga es van jugar a gran inten­si­tat i van aca­bar amb empat a dos gols, després que els por­tu­gue­sos aga­fes­sin un avan­tatge de 2-0 i els cata­lans remun­tes­sin.

L’arren­cada ja va ser frenètica, elèctrica, sense treva, d’anada i tor­nada cons­tant. El Lleida va bus­car la por­te­ria rival amb el seu ímpetu habi­tual i, alhora, va mirar de fre­nar el perillós con­tra­cop del Bar­ce­los. Tot i així, al davant tenia un senyor equip i les opor­tu­ni­tats de gol van arri­bar per als dos bàndols. El capità dels de la Terra Ferma, Andreu Tomàs, va donar els dos pri­mers avi­sos, però es va tro­bar amb el pal i amb Ricardo Silva. A par­tir d’aquell moment, gai­rebé tots els juga­dors van poder mar­car: João Almeida, Hugo Costa i Ruben de Sousa, pels por­tu­gue­sos, i Roberto di Bene­detto, Joan Cañellas i Darío Giménez, pels cata­lans. Tot i la bona actu­ació dels dos por­ters –Lluís Tomàs va jugar també a un gran nivell– es fa difícil de creure que el mar­ca­dor no es mogués fins al minut 17, quan un xut des de gai­rebé el mig del camp de João Gui­ma­raes va tro­bar la xarxa.

El cas és que el Bar­ce­los va ser el pri­mer a col­pe­jar i que el Lleida, d’entrada, va que­dar mig esta­bor­nit. De fet, Albert Fol­guera va haver de dema­nar temps mort. Després, el par­tit es va tor­nar a agi­tar i el gol va con­ti­nuar ron­dant les dues por­te­ries. Al des­cans, però, s’hi va arri­bar amb el mínim avan­tatge per als por­tu­gue­sos. En l’inici de la segona part va que­dar clar que, si el Lleida con­ti­nu­a­ria pro­po­sant un joc arris­cat, obert i ràpid, el Bar­ce­los apos­ta­ria per con­tro­lar la bola i el par­tit. Dario Giménez i Zé Pedro van fallar des del punt de penal als cinc i als set minuts de la represa i, poc després, João Almeida cla­va­ria el segon en la por­te­ria de Lluís Tomàs per dei­xar glaçat el pavelló. Al par­tit, però, li que­dava molta història.

Andreu Tomàs va reta­llar la diferència de seguida, en trans­for­mar un penal, i va tor­nar a encen­dre l’espe­rança de la gra­de­ria. El duel va pas­sar després per moments de ner­vis i impre­ci­si­ons. El Bar­ce­los va pro­tes­tar molt l’actu­ació arbi­tral, espe­ci­al­ment quan Hugo Costa va veure tar­geta blava i Giménez va dis­po­sar d’una falta directa, que no va des­a­pro­fi­tar per esta­blir l’empat en el mar­ca­dor. Els últims deu minuts van ser tan frenètics com els pri­mers, però el mar­ca­dor no es va moure i el Lleida va haver de tor­nar a jugar una pròrroga.

Aquesta vegada el final feliç, però, no va arri­bar en el temps afe­git, que va ser tan dis­pu­tat com els 50 minuts ante­ri­ors. L’apo­te­osi va arri­bar al pavelló Onze de Setem­bre en la tanda de penals, en què , després que falles­sin els seus llançaments cinc juga­dors del Bar­ce­los –Marinho, De Sousa, Gui­ma­raes, Juan López i Zé Pedro– i qua­tre del Lleida –Can­da­nedo, Dario, Andreu Tomàs i Roberto di Bene­detto–, Jordi Creus va enviar a la xarxa la bola que feia campió el seu equip.