Lliga Europea

Preparats per disfrutar

El Reus afronta amb molta il·lusió i molt conscient de la dificultat el partit contra el Barça de dissabte a Porto, sense que l’èxit del títol conquerit el 2017 li afegeixi cap mena de pressió suplementària

El Reus arriba a Porto per jugar la semi­fi­nal euro­pea con­tra el Barça dis­sabte (16.30 h, hora cata­lana) amb el car­tell de campió d’Europa i la con­vicció que té equip sufi­ci­ent per der­ro­tar qual­se­vol rival, però també ben cons­ci­ent de la difi­cul­tat que com­porta el repte con­tra el tot­po­derós Barça i que, sobre el paper, el Porto, l’amfi­trió, és l’altre favo­rit glo­bal perquè té una plan­ti­lla de luxe i molts deu­tes històrics. L’equip por­tuguès va per­dre la final del 2013 a casa con­tra el Ben­fica –una mena de cen­te­na­ri­azo–i no ha obtin­gut el títol des del 1990. Diri­git per Gui­llem Cabes­tany i eli­mi­nat pel Reus l’any pas­sat a quarts, tindrà una semi­fi­nal també fei­xuga con­tra l’Spor­ting –Gil, Font i l’exReus Pla­tero, un altre vigent campió–, al qual va arra­bas­sar el lide­ratge de la lliga por­tu­guesa pre­ci­sa­ment el cap de set­mana pas­sat. El Reus apel·la a la il·lusió. “Ser a la final a qua­tre és un èxit bru­tal en un any amb tècnic nou, fit­xat­ges nous i amb la marxa de Pla­tero i del por­ter Henríques. Ningú es creia que arri­baríem fins aquí”, sen­ten­cia el tècnic, Jordi Gar­cia.

L’any pas­sat el Reus no era favo­rit a Lleida i va alçar la copa superant en dos dies de boge­ria el Ben­fica i l’Oli­vei­rense, dos dels millors equips por­tu­gue­sos que, enguany, ho veu­ran per tele­visió. L’equip del Baix Camp va alçar la seva vui­tena copa d’Europa just el dia que feia 50 anys que havia cele­brat la pri­mera, el 1967. Els qua­tre clas­si­fi­cats d’enguany han estat els qua­tre cam­pi­ons dels qua­tre grups de la fase regu­lar de la lliga euro­pea, con­junts que, per tant, han mar­cat la pauta de bon començament, tot i que tant al Reus com al Porto els va tocar patir en els quarts. Els roig-i-negres van pro­ta­go­nit­zar una remun­tada històrica con­tra el Liceo –4-1 a Ria­zor i 7-2 a Reus– omplint el Palau com en les grans oca­si­ons i apel·lant a aquest espe­rit ofen­siu per defen­sar el títol.

A banda del crèdit i el res­pecte que imposa el campió, el Reus també pot pre­su­mir d’haver estat, al cos­tat del Noia –lliga cata­lana–, l’únic equip que ha batut aquest curs el Barça, l’únic que manté la con­dició d’invicte en aquesta edició de la lliga euro­pea. Va ser al Palau d’Esports en la vui­tena jor­nada de lliga. Això sí, el balanç glo­bal és de 3-1 en con­tra. Els d’Edu Cas­tro es van impo­sar en la semi­fi­nal de la super­copa a Sant Hipòlit (5-2) i també en la semi­fi­nal de la copa a Llo­ret de Mar (3-1). A més, li van endos­sar un 6-0 en la lliga al Palau. L’espe­ci­a­lista d’espe­ci­a­lis­tes en finals a qua­tre Marc Torra té clar que de la des­feta se n’han extret con­clu­si­ons posi­ti­ves: “Sabem la difi­cul­tat immensa que com­porta jugar con­tra el Barça i el seu poten­cial ofen­siu. El nos­tre balanç d’enguany con­tra ells és dolent. Però almenys tenim clar el que no hem de fer. Les der­ro­tes són dolo­ro­ses, però si en saps treure pro­fit et poden donar aquest plus.” El davan­ter té clar que l’equip irromp amb ganes: “Estem il·lusi­o­nats. L’últim par­tit de lliga a Igua­lada no ens va anar del tot bé però ja està pas­sat. Som un equip que ataca bé, com el Barça, però hem de con­tro­lar molt bé la defensa. Hem de ser agres­sius al dar­rere i tro­bar l’equi­li­bri, selec­ci­o­nar els atacs i els con­tra­a­tacs. Sabem que ens faran mal en el bloc i con­ti­nu­ació i que els seus dos por­ters estan a un gran nivell. Són mol­tes coses que al Palau no vam con­tro­lar.” Neu­tra­lit­zar el joc del Barça és, per tant, una obra d’engi­nye­ria. La bola atu­rada, emmar­cada en el capítol dels “petits detalls”, pot tenir una gran incidència. En el tri­omf reu­senc de la lliga, l’equip va exhi­bir un encert demo­li­dor: 2/2 en penals i 1/1 en direc­tes. A fora, va ser tot el con­trari: 0/3 en direc­tes i cap gol.

ELS PROTAGONISTES

Ser a la final a quatre és un èxit brutal en un any amb tècnic nou, fitxatges nous i amb la marxa de Platero i del porter Henríques

LA DADA

3-1
per al Barça
és el balanç dels enfrontaments entre tots dos equips aquesta temporada.
Però tenim clar el que no hem de fer. Les derrotes són doloroses però et poden donar un plus si en treus profit. Hem de controlar la defensa i seleccionar els atacs i els contraatacs
Marc Torra
JUGADOR DEL REUS
També em fa veure com n’és, de difícil, arribar a una final a quatre i donar-li valor. N’he jugat cinc en tots els anys de carrera
Romà Bancells
JUGADOR DEL REUS
Arribem en un bon moment. Hi ha poques coses que motivin tant com una final a quatre. L’equip ha fet una bona evolució
Aquests records et serveixen una mica per posar-te en situació per afrontar la competició
Ningú es creia que arribaríem fins aquí, i menys després de perdre en quarts a la pista del Liceo
Jordi Garcia
TÈCNIC DEL REUS
Hem parlat amb el Jordi Garcia de la final del 2009 durant tot l’any. Estàvem a segons de guanyar-la amb el Vic però el Reus va remuntar
Sabem la dificultat immensa que comporta jugar contra el Barça. El nostre balanç amb ells és dolent

La dotzena fase final seguida de Marc Torra i la sisena de Romà Bancells

Les finals a quatre de la lliga europea de Marc Torra (Tordera, 1984) –a la foto– i del seu company Romà Bancells (Maçanet de la Selva, 1985) són d’entrada similars cronològicament i posteriorment paradoxals.

Torra, que des del 2007 ha jugat onze fases finals europees consecutives, ha guanyat les quatre últimes amb el Barça (2), el Benfica i el Reus, un fet absolutament inusual amb el qual va igualar la marca de tres equips diferents de Carlos López, campió amb el Liceo, el Barça (4) i el Benfica.

Bancells, en canvi, ha perdut les tres finals que ha disputat en cinc fases jugades: 2007, 2008, 2009, 2010 i 2015. El 2009 contra el Reus a Bassano del Grappa quan el Vic ja l’acaronava amb els dits. L’actual entrenador de tots dos, Jordi Garcia, que va marcar l’1-2, va ser un dels culpables que els la pispessin. El partit es va acabar amb 2-2 i el Reus va guanyar en els penals. “N’hem parlat aquesta setmana i n’hem parlat tot l’any”, explica Bancells amb un somriure de complicitat. Fins i tot Garcia els ha projectat el vídeo d’aquella final.

El 2010 l’equip osonenc va perdre en la final de la final a sis contra el Barça a Valdagno (4-1) també amb Torra i Bancells en el mateix bàndol, i el 2015 un altre cop contra els blaugrana en el retorn a Bassano (4-3). En aquesta ocasió, però, Torra va iniciar la seva sèrie màgica alçant amb el Barça el seu primer títol de la màxima competició europea.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)