Un gol de Pau Bar­galló en el rebuig d’una falta directa mar­cat en la pròrroga va decan­tar del cos­tat del Barça Lassa la final de la XIV Lliga Cata­lana con­tra el Lleida Llista, que va obli­gar els blau­grana a un sobre­es­forç inha­bi­tual i va demos­trar que enguany farà par­lar. La final entre el campió d’Europa i el campió de la CERS va res­pon­dre a les expec­ta­ti­ves mal­grat que, para­do­xal­ment, el temps es va esgo­tar sense gols. L’actu­ació superba tant d’Egur­rola, que, curi­o­sa­ment, obté el seu pri­mer títol de l’única com­pe­tició que li fal­tava en el pal­marès, com del seu homòleg, Lluís Tomàs, va evi­tar un resul­tat més ampli. El Barça no cele­brava el títol des del 1998.

D’entrada, emo­ci­ons i tec­no­lo­gia apli­cada. Cañellas va enviar un míssil des de mitja pista, Oruste la va des­viar des de dins del qua­dre i la bola es va esco­lar a la xarxa. El Barça, però, va esgo­tar la seva opció de la pri­mera part de vide­o­ar­bi­tratge, i els col·legi­ats, els comen­ta­ris dels quals es van sen­tir a través de la tele­visió –fet que millora l’espec­ta­cle–, van com­pro­var que Oruste tenia l’estic massa aixe­cat. Gol anul·lat. El con­junt d’Albert Fol­guera va seguir per­se­ve­rant amb Cañellas perillós des de l’exte­rior, i Bruno di Bene­detto entrant fins a la cuina en una acció per­so­nal. El Barça va començar a tro­bar juga­des inte­ri­ors però no va poder aga­far l’esquena dels mar­ca­dors amb la mateixa fluïdesa que en la semi­fi­nal. Rodri­gues, ben assis­tit pel cla­ri­vi­dent Ala­bart, va tenir la millor opor­tu­ni­tat (16’) tot i que Creus (14’) havia avi­sat encara amb més con­tundència envi­ant la bola al tra­ves­ser de la por­te­ria blau­grana. Andreu Tomàs, per part llei­da­tana (20’), i Álva­rez (21’), rebent una pas­sada mil·limètrica de Gual, van avi­sar també els por­ters, que van sig­nar una pri­mera part con­sis­tent.

El segon temps no va mini­mit­zar la capa­ci­tat física, men­tal i tàctica del Lleida, ben al con­trari. Va seguir fent por al con­tra­a­tac i tute­jant el poten­cial del Barça, que ahir va com­ple­tar la seva rotació de qua­tre juga­dors de pista recu­pe­rant Pana­dero, absent en la semi­fi­nal per un procés febril. Fins al punt que Oruste (47’) va enviar una bola al pal que hau­ria pogut ser defi­ni­tiva. També és cert que Álva­rez, arran d’una tar­geta blava a Roberto di Bene­detto just en l’acció poste­rior –rati­fi­cada via VAR– va tenir l’opor­tu­ni­tat de sen­ten­ciar en una directa que Lluís Tomàs va inter­cep­tar.

En la pròrroga, Andreu Tomàs no va tro­bar tam­poc la fórmula per mar­car de penal (50’) comès per Pas­cual sobre Bruno di Bene­detto. El Barça va irrom­pre en el temps afe­git amb nou fal­tes i el Lleida n’havia acu­mu­lat nou, però els de la Terra Ferma, que van prémer l’acce­le­ra­dor a par­tir de l’empenta física dels ger­mans bes­sons fran­ce­sos Di Bene­detto, van come­tre el pecat de la desena falta. Pau Bar­galló va afu­se­llar el rebuig de la directa. El cinc con­tra qua­tre orde­nat per Albert Fol­guera –un juga­dor pel por­ter–, que li havia donat resul­tat en els quarts con­tra el Ven­drell, no va alte­rar aquest cop el desen­llaç.