Maria Díez és una de les qua­tre juga­do­res que ha dis­pu­tat les tres últi­mes finals de la copa feme­nina de manera con­se­cu­tiva amb l’Hos­tel­cur Gijón, i que en aquesta edició vol repe­tir l’experiència amb el seu nou equip, el Man­lleu. La igua­la­dina, i les astu­ri­a­nes Marta González Piquero i les ger­ma­nes Sara i Elena González Lolo, van gua­nyar el títol l’any 2016 i en les edi­ci­ons del 2017 i el 2018 van per­dre la final. En l’actual edició del 2019 que es juga al pavelló Olímpic de Reus, Maria Díez diu que està molt il·lusi­ona per tor­nar a arri­bar a la final i llui­tar per un nou títol. La igua­la­dina ja té dos títols de copa feme­nina en el seu pal­marès, en gua­nyar la com­pe­tició amb el con­junt asturià els anys 2013 i 2016.

Amb la seva dila­tada tra­jectòria –té 29 anys– Maria Díez té molt clar que en una com­pe­tició del KO com és la copa feme­nina s’ha d’anar par­tit a par­tit i tenir molt de res­pecte per tots els rivals. Tot i això, afirma ober­ta­ment: “La màxima il·lusió és arri­bar a la final.” El pri­mer pas per acon­se­guir-ho el poden fer dijous a un quart de sis de la tarda en què el Man­lleu s’enfron­tarà amb el Cer­da­nyola en el segon par­tit de quarts de final. Després de sis tem­po­ra­des en el Gijón, la igua­la­dina ha tor­nat aquesta cam­pa­nya a Cata­lu­nya i ha fit­xat pel Man­lleu. “Hi vaig estar molt bé, allà, i ara aquí les coses estan fun­ci­o­nant. Ens entre­nem amb molta inten­si­tat i tre­ba­llem amb molta coherència; les juga­do­res estem con­ten­tes i de moment s’està reflec­tint en els resul­tats.” El con­junt oso­nenc està viu en les tres com­pe­ti­ci­ons, en la lliga euro­pea és en la final a qua­tre, en l’OK Lliga va segon, amb un par­tit menys que el líder, i ara ini­cia la copa.

Per pri­mera vegada en la història, els títols de copa feme­nina i mas­cu­lina es deci­di­ran en els matei­xos dies, la mateixa ciu­tat i el mateix pavelló. Maria Díez ho troba molt interes­sant i una gran opor­tu­ni­tat perquè els espec­ta­dors que no conei­xen gaire l’hoquei femení el puguin des­co­brir i veure que elles també tenen una gran qua­li­tat i els equips juguen bé. Res­pecte a la polèmica dels hora­ris dels par­tits feme­nins comenta: “Soc una per­sona que m’adapto a les situ­a­ci­ons. Porto tota la vida jugant i sem­pre ens hem estat entre­nant a altes hores de la nit i sem­pre m’ha tocat jugar diu­men­ges al matí.” Diu que no perd el temps en quei­xes quan ella no pot can­viar res.