Un mal­son curt però intens en la semi­fi­nal con­tra el Ben­fica del 2018 va ser el sob­tat final del Vol­tregà, que havia domi­nat a Europa en els dos anys pre­ce­dents. Natasha Lee (Gijón), Nara López (Man­lleu), Aina Lafon (Cer­da­nyola), Joana Comas (Vila-sana) i Aina Arxé (Ben­fica) van mar­xar. Canvi de cicle. L’any ante­rior s’havia reti­rat, amb cinc copes d’Europa al sarró, la gran por­tera giro­nina Laia Vives. També hi va haver relleu a la ban­queta. Jefa Rovira, nas­cut a Sant Hipòlit el 1980 i que, per tant, no va poder viure cap dels tretze títols de l’equip mas­culí –pri­mer campió euro­peu el 1966–, va aga­far les reg­nes. L’aposta pel plan­ter es va plas­mar amb les incor­po­ra­ci­ons de Maria Anglada (17 anys), Est­her Vis­tos (19 anys) i Anna Bosch (16). Qua­tre de les cinc titu­lars de la des­feta con­tra el Ben­fica, la por­tera Teresa Ber­na­das, la impa­ga­ble Berta Tar­rida, la líder Motxa Bar­celó i l’hàbil Adri­ana Gutiérrez, i la gole­ja­dora Anna Romero són impres­cin­di­bles en el bloc titu­lar de Rovira, que aquest cap de set­mana s’ha rei­vin­di­cat sobre­po­sant-se a la dolo­rosa eli­mi­nació con­tra el Cer­da­nyola en la semi­fi­nal de la copa i ha alçat la sisena copa d’Europa. Sis títols en set finals de tretze edi­ci­ons. Una tran­sició ràpida i con­tun­dent coro­nada amb sen­ti­ment amb el títol més pre­uat, reva­lo­rat tant per la gran­di­loqüència del rival, un Gene­rali Palau obs­ti­nat i tenaç que és líder a l’OK Lliga –el Vol­tregà és quart des­pen­jat–, i cele­brat a pesar de la baixa de Judit Bur­gaya –fit­xada a prin­cipi de curs del Man­lleu–, lesi­o­nada en l’escal­fa­ment de la copa de Reus. El gol de la reso­lu­tiva jove de 17 anys Maria Anglada en el temps afe­git que va deci­dir la final sim­bo­litza el futur tot i que les titu­lars, a pesar de l’experiència de Gutiérrez (34) Romero (33), Bar­celó (31) –la millor de la final–, Tar­rida (27) i la por­tera Ber­na­das (25), tenen, si volen, “corda per estona” com afirma Jefa Rovira.