Derrota irreprotxable

Un gol d’Hélder Nunes en el quart llançament d’una tanda de penals polèmica va per­me­tre el Porto del pene­de­s­enc Gui­llem Cabes­tany sege­llar el passi a la final de la lliga euro­pea i va posar fi al reg­nat del Barça Lassa en el ter­cer par­tit seguit amb pròrroga entre tots dos con­ten­dents. Al con­junt d’Edu Cas­tro li va fal­tar la cla­ri­vidència en la defi­nició que altres cops l’ha enlai­rat i l’aure­ola d’infran­que­ja­ble, però va com­pe­tir com sem­pre amb orgull. El rival del Porto serà l’Spor­ting, l’amfi­trió. El temps regla­men­tari va fina­lit­zar amb empat (1-1) en un duel afer­ris­sat en què van des­ta­car els dos por­ters, el blau­grana Sergi Fernández i el llo­re­tenc del Porto Car­les Grau, imba­ti­ble en la tanda de penals. Fernández, heroi fins a aquell moment, només va poder inter­ve­nir en el pri­mer penal. Els àrbi­tres ita­li­ans van fer llançar a Alves qua­tre cops perquè con­si­de­ra­ven que el por­ter blau­grana s’avançava. En el ter­cer intent, l’apre­ci­ació va ser exa­ge­ra­da­ment rigo­rosa i el por­ter de Cal­des de Mont­bui va escla­tar indig­nat llançant ira­da­ment l’estic: ver­me­lla directa i cap a casa. Egur­rola es va haver de posar sota els pals amb el risc que una nova tar­geta hau­ria dei­xat el Barça sense por­ters. També va ser avi­sat per moure’s, però la sang no va arri­bar al riu. Molli i Fer­raro, els col·legi­ats, també van fer repe­tir els llançaments de Rodri­gues i Gual per con­si­de­rar que Grau no havia fet bon­dat. El resum cro­nològic del par­tit explica que l’equip d’Edu Cas­tro es va avançar mit­jançant Pas­cual (4’) i que Alves va repli­car en l’inici del segon temps (29’). Amb mèrit, l’equip català va aguan­tar amb nou fal­tes durant 13:57 comp­tant l’últim tram i el temps afe­git.

Mal­grat que Rafa va donar el pri­mer avís amb un tret late­ral de pri­me­res, el cert és que el Barça va sor­tir amb més empenta. Pas­cual va mare­jar Hélder Nunes i va batre Grau amb un cacau espec­ta­cu­lar fora­dant l’escaire (1-0), el seu novè gol en la lliga euro­pea d’aquest curs, en què ha fet un pas enda­vant de cara a bar­raca després de la lesió de Pana­dero. Con­tra­di­ent els pre­ce­dents, el Barça va sor­tir més endo­llat. Bar­galló ja havia esta­ve­llat la bola al pal (2’). El gol va dei­xar el con­junt lusità esta­bor­nit. Però es va refer i va posar setge amb el seu hoquei directe a la por­te­ria de Fernández, que va atu­rar trets enve­ri­nats de Rafa, Alves i Pinto. Mal­grat que mai no va per­dre la inten­si­tat, el joc va entrar en una fase d’armis­tici pro­vo­cat tant per les rota­ci­ons com pel pre­do­mini defen­siu, fins que els esde­ve­ni­ments es van des­fer­mar en el 18’. Pri­mer, amb un tret a la cre­ueta de Rafa. En l’acció poste­rior, Grau va tra­var amb l’estic Pas­cual quan girava per dar­rere de la por­te­ria i va ser san­ci­o­nat amb una blava i, con­següent­ment, amb una falta directa. Bar­galló no va batre el por­tuguès Nel­son Filipe, que va haver de subs­ti­tuir pro­vi­si­o­nal­ment el català, i l’equip tam­poc no va apro­fi­tar la supe­ri­o­ri­tat. Tot i que Pas­cual va esta­ve­llar la bola al pal (20’), el Barça va afron­tar en infe­ri­o­ri­tat els últims 38 segons perquè Gual va pro­tes­tar i va rebre una blava.

Alves va empa­tar (29’) en una acció mera­ve­llosa en què va superar Roca i Pas­cual i va entrar fins a la cuina per batre Fernández. Tots dos con­junts van incre­men­tar el seu nivell de pre­cau­ci­ons, però el Barça va tenir dues bones opor­tu­ni­tats en el tram final en tran­si­ci­ons ràpides mal­ba­ra­ta­des per les aju­des del rapidíssim Alves.

Álva­rez va llançar al pal en el pri­mer temps de la pròrroga, però Hélder també va esta­ve­llar un tret claríssim al tra­ves­ser en un inter­canvi de cops taquicàrdic. En el segon temps, Gual va tor­nar a xocar amb el pal en un con­tra­a­tac, però en la con­ti­nu­ació va come­tre falta sobre Hélder i va veure la blava. Fernández, pletòric, va atu­rar la directa i el rebuig a l’espe­ci­a­lista Hélder sal­vant els mobles a 2:39 del final. Heroic, el Barça va aguan­tat la infe­ri­o­ri­tat –tot i un tret genial de Rei­naldo al tra­ves­ser per sota les cames–i no va fer la desena. Al cap i la fi, però, la resistència va resul­tar estèril.