El malefici a Catalunya

Mal­grat que la selecció espa­nyola mas­cu­lina ha gua­nyat set mun­di­als des del 2001 i que arri­bava als World Roller Games amb el títol del 2017 i el de l’euro­peu a la but­xaca, no es va poder esca­par del malas­truc de jugar a Cata­lu­nya. Tot va començar pre­ci­sa­ment al Palau el 1992 quan Espa­nya va per­dre la final dels Jocs tren­cant una ratxa de pre­ce­dents posi­tius, amb títols en els mun­di­als de Bar­ce­lona del 1951, 1954 i 1964. Tam­poc no va poder batre els argen­tins en la final del mun­dial de Reus el 1999 per culpa d’un soli­tari gol del lla­vors juga­dor del Barça Gaby Cairo. Diven­dres, l’equip d’Ale­jan­dro Domínguez va caure amb el cap ben alt i sem­pre amb una pro­posta ata­cant con­tra la millor gene­ració por­tu­guesa dels últims anys i, sobre­tot, davant del millor por­ter lusità si més no del segle. Els por­ters cata­lans havien estat actors clau en els èxits perquè mar­ca­ven diferències. Ângelo Girão, tal com ja va cons­ta­tar obte­nint amb l’Spor­ting la lliga euro­pea, ha demos­trat que està a un nivell excep­ci­o­nal i ha cata­pul­tat el seu equip.