Sí, vaig començar com a jugador en el club, passant com a entrenador per totes les categories des de ben jovenet i he acabat sent entrenador primer de l’OK Lliga femenina, fa tres anys, i després del primer equip masculí els dos últims anys.

Sí, serà força diferent. Vaig aprendre molt d’aquell any perquè en teoria era un any en què pujaven moltes nenes molt jovenetes del club, no vam tenir un bon any i per un punt vam baixar de categoria. Ara serà una altra experiència.

Aquests dos últims anys en què porto l’equip masculí a l’OK Plata són molt macos perquè m’estic retrobant amb jugadors. Tenim el 70 per cent de l’equip de jugadors formats a casa i això per a mi és molt maco perquè a tots ells ja els havia entrenat quan eren jugadors alevins, benjamins, infantils, i ara que tinc l’oportunitat d’estar al primer equip tornar a retrobar-los ha sigut molt maco.

Sí. Amb el cos tècnic vam parlar del fet de tenir tants jugadors de casa i entenem que és el projecte de club, ja no només el nostre, que també. Enteníem que no podíem fer fora cap jugador de casa per introduir un reforç, que sí que creiem que era necessari per al salt que fem a OK Lliga. No farem fora cap jugador de casa perquè volem seguir amb el projecte de pujar jugadors del planter. Enteníem que els jugadors que venen de fora del club són de molta qualitat i buscar-ne un altre que no sabem com sortiria i fer un canvi de peça tampoc ho vèiem gaire viable. Hem decidit mantenir el bloc de vuit jugadors i dos porters que teníem, i hem fet una incorporació, Marc Ollé, que prové del Monza i és format a Reus. Això implica que serem nou i els dos porters i que haurem de fer convocatòries, però entenem que tots havien de tenir la recompensa d’haver aconseguit aquest ascens.

Evidentment, és un ascens molt agredolç, un ascens que sap greu que no hagis pogut celebrar a la pista, però a la vegada no deixa de ser merescut perquè quan va acabar la lliga érem allà i anàvem primers. Vam haver de fer molts punts per estar a dalt, i sí que és cert que érem un grup molt equilibrat, amb sis equips amb possibilitats d’ascens. Jo crec que el més just hauria sigut agafar la classificació de la primera volta, com a mínim tots hauríem jugat el mateix nombre de partits contra tots els rivals. Tampoc haurien variat els ascensos ja que tant el Vendrell com nosaltres érem campions d’hivern.

L’objectiu sobretot és créixer com a equip i, evidentment, si podem mantenir la categoria seria tot un èxit. Som un equip que econòmicament estem molt limitats. Seguim creient en els jugadors de casa, i intentant fer-los millors cada dia, intentant trobar reforços que ens puguin ajudar a fer que l’equip sigui millor i també ajudar-los a ells a créixer. Si tenim la fortuna de fer una bona temporada mantindrem la categoria. Crec que serà molt maco tornar el nostre club a la màxima categoria i gaudir-ne molt, fer que els nostres aficionats en puguin gaudir cada cap de setmana omplint el nostre pavelló. El primer any que vaig agafar l’equip, teníem quinze punts d’avantatge en la primera volta i ens vam quedar a un punt de l’ascens. Allò ens va fer créixer molt. Va ser un cop dur, però vam entendre que l’hoquei i l’esport tenen aquestes coses i s’ha de treballar sempre i no abaixar ni un moment la guàrdia. Sabem que l’OK Lliga és duríssima i ens tocarà treballar cada partit i sempre amb la màxima intensitat.

Ens agrada ser un equip valent, que proposa i al qual li agrada córrer. Un equip que vol fer un hoquei que sigui maco per a l’espectador, perquè si no ho és per a l’espectador tampoc, segurament, ho serà per als jugadors i per al cos tècnic. Sabem que l’OK Lliga és una competició que obre molt menys els partits, que estan molt més controlats, i aquí hem de fer un pas i créixer per aconseguir bons resultats. Tampoc pot ser que fem un espectacle màxim i acabem perdent cada partit per cinc gols. Hem de proposar un joc que dominem i això costa molt a l’OK Lliga quan vens de nou.