Reacció calderina

El Riba d’Ave, descendit i que no jugava un partit oficial des del 17 d’abril, va sortir endollat, més que el Caldes, d’entrada ensopit. El colombià Castaño creava perill i l’equip català no arribava. Barata va rematar al segon pal un servei de Pinheiro en una ràpida transició (0-1), un gol ben fidel al que s’estava veient. Nuno Pereira va arribar tot sol davant de Camps, prova de la laxitud defensiva calderina, que va apagar el foc (15’). L’únic aspecte positiu era que el Riba d’Ave s’estava carregant de faltes. Va cometre la novena a 6:25 de la mitja part. La desena va arribar tan sols dinou segons més tard i Rosa no va perdonar en la directa (1-1). El Caldes en tenia sis. Ricart, en una acció personal entrant fins a la cuina, va situar els calderins al davant premiant l’augment d’intensitat en el segon temps. Sense temps per a celebracions, el Caldes va fer la desena falta. Falta directa. Abreu va fer un llançament a un sol toc a fora, però va recollir el rebuig de la tanca i va empatar (2-2). Giménez, amb una mitja volta genial (3-2) i Rosa, amb un cacau exterior de cullera molt ben col·locat (4-2), van acabar de desmuntar els arguments rivals (4-2). En l’últim minut, amb el Riba abocat, Giménez va marcar sense porter i Rovira va coronar una gran acció.

L’Igualada, al contraatac

L’Igualada es va avançar amb un gol de Baliu, que va empènyer una assistència de Pla en una transició (0-1). Una pèrdua italiana va permetre a l’incisiu Baliu clavar el 0-2. Pla hauria pogut fer el tercer en una directa per una falta a Querol (14’), però Corona va llegir bé la jugada. Rossi va reduir la diferència (1-2) desviant el tret llunyà de l’argentí Francisco Ipiñazar, un bon especialista en la matèria i un malson permanent. Amb el Sarzana abocat al davant, l’equip de Càceres va continuar gestant contraatacs. Bars (27’) va tenir a l’estic el tercer, però la bola li va marxar pel lateral per molt poc. Una pèrdua de Querol davant la pressió de Borsi, però, va propiciar l’empat de l’actiu Ipiñazar (2-2). Es veia venir, per la dinàmica dels uns i dels altres, i Rossi, viu dins del quadre rematant una bola morta, va posar per primer cop al davant el Sarzana contra un Igualada cada cop més diluït (3-2). La trompada entre Marimon i Galbas va provocar la desena falta del conjunt italià a 4:32 del final. Bars va enviar la directa al pal, el rebuig també es va estimbar al ferro i en el segon rebuig li van fer un penal clar no assenyalat. Una blava a Galbas quan la bola estava aturada va atorgar una superioritat de dos minuts al conjunt de Càceres, que no va saber rendibilitzar-la. Amb el temps exhaurit, a Bars li van ensenyar una blava. Ipañazar va optar per no llançar la directa.