La trilogia estelada del Lleida

El Lleida Llista s’ha rein­ven­tat per ter­cera vegada seguida a Europa amb el tècnic Albert Fol­guera de líder i un grup en què només Andreu Tomàs, Joan Cañellas i Bruno di Bene­detto for­ma­ven part del pri­mer bloc campió del 2018. Un pro­jecte “de club amb tarannà gua­nya­dor”, des­criu Oriol Vives (Santa Coloma de Far­ners,1989), heroi en la final con­tra el Sar­zana amb qua­tre gols que van cata­pul­tar el Lleida a Andorra quan per­dia per 0-2 en el des­cans. “En la mitja part estava tran­quil; es veia que estàvem jugant bé, que arribàvem i que ells ens havien mar­cat en dues pen­ja­de­tes”, relata el colo­menc, desig­nat MVP de la final. Havia fet qua­tre gols en l’OK Lliga aquest curs a la pista del Reus i ha estat, amb 24 gols, el pit­xitxi de l’equip en la com­pe­tició. “No soc gaire gole­ja­dor i mai t’espe­res que puguis fer qua­tre gols en una final. Es pot con­si­de­rar en pers­pec­tiva que és el par­tit de la meva vida, i de fet mai abans havia gua­nyat un títol i ja tinc 32 anys. Costa molt. Però els meus gols són una anècdota. El títol és el fruit del tre­ball de tot l’equip. Sabíem que la nos­tra com­pe­tició era la CERS i ho vam tenir clar des que vam per­dre els quarts de copa con­tra el Cal­des quan ens van remun­tar el duel.”

Mai abans cap club havia gua­nyat tres cops seguits l’ara deno­mi­nada Europe Cup, la copa de la CERS de tota la vida. El Lleida iguala el pal­marès, amb tres títols, al Bar­ce­los (1995, 2016 i 2017) i al Novara (1985, 1992 i 1993). La foto­gra­fia de la tri­lo­gia no és sinó la del capità Andreu Tomàs aixe­cant el tro­feu amb una este­lada al coll, que por­tarà “fins que Cata­lu­nya no sigui un país inde­pen­dent”.

El ter­cer títol s’ha acon­se­guit con­tra un bloc perillós com el Sar­zana, que en la semi­fi­nal va fer fora el Cal­des, ter­cer en l’OK Lliga. El sant­cu­ga­tenc Joan Gal­bas en va ser el màxim cul­pa­ble, amb tres gols, i en la final es va tor­nar a rei­vin­di­car amb un altre trio. “Ha jugat molt bé. Segueixo l’hoquei italià, però he d’adme­tre que m’ha sorprès”, explica Vives. El retorn de Bruno di Bene­detto, el curs pas­sat al Liceo –“és mig equip”, recalca Vives–, i els fit­xat­ges de Jepi Selva, juga­dor clau per tècnica i experiència, i Martí Serra (Cala­fell), amb la com­pli­cada missió de subs­ti­tuir el reti­rat Lluís Tomàs sota els pals, han con­fi­gu­rat un bloc rejo­ve­nit amb la rotació dels joves Sergi Fol­guera i Sergi Duch. Novè en la lliga el curs pas­sat amb pati­ment, aquest curs ha aca­bat cinquè. “És una tem­po­rada per emmar­car”, sen­ten­cia Vives.