El fit­xatge con­fir­mat la set­mana pas­sada de l’argen­tina pro­ce­dent del Ben­fica Flor Fela­mini, cam­pi­ona de copa i de lliga amb el con­junt de Lis­boa, és una de les cire­re­tes del pastís del Vila-sana en una tem­po­rada engres­ca­dora en la qual pretén fer un salt qua­li­ta­tiu bru­tal. Fun­dat el 2003, el Vila-sana, club d’un poble amb poc més de 700 habi­tants, el més petit de l’OK Lliga feme­nina, i que té tres equips i un cen­te­nar de juga­do­res i juga­dors, va pujar a l’OK Lliga feme­nina el 2017. Ara, amb el suport del seu públic fidel, lide­rat pel grup de suport Els Utxa’s, s’ha mar­cat objec­tius ben ambi­ci­o­sos en el marc d’una estratègia que ja va ini­ciar ara fa uns qua­tre anys. Aspira a “llui­tar pels títols i acce­dir a la lliga euro­pea”, recalca el seu pre­si­dent i mece­nes, Ramon Porta, core­jat sovint al pavelló amb el renom de Flo­ren­tino. L’enti­tat ha fet una revo­lució con­cep­tual. “Ens hem ado­nat que hem d’afe­gir fit­xat­ges de renom a les juga­do­res del plan­ter perquè millo­rin al seu cos­tat”, declara. El Vila-sana va ser novè el curs pas­sat. En el seu ima­gi­nari col·lec­tiu hi ha emmar­cat el tri­omf en la copa de Reus 2019 con­tra el Palau en quarts, en els penals.

El dego­teig d’incor­po­ra­ci­ons ha estat cons­tant en les últi­mes set­ma­nes. El Vila-sana ha fit­xat les argen­ti­nes Luchi Agudo, Valen­tina Fernández –totes dues titu­lars en la dar­rera final dels WRG 2019–, i Flor Fela­mini (Ben­fica), heroïna en la final de la Inter­con­ti­nen­tal en què el Con­cepción va der­ro­tar el Gijón. També s’ha tan­cat un acord amb la por­tera por­tu­guesa San­dra Coelho (UD Vila­fran­quense) i amb les cata­la­nes Laura Bar­cons (Vol­tregà), que té clar que vol “dis­fru­tar i aixe­car títols” i la por­tera Laia Navar­rete (Cuen­cas Mine­ras), que cobreix la baixa de la ven­dre­llenca Anna Fer­rer, que ha dei­xar empremta després de més d’una dècada en el Vila-sana. També podria tenir plaça en el pri­mer equip la por­tu­guesa de 16 anys Maria Inés Gai­veu (Stu­art). No es des­carta el dar­rer fit­xatge d’una gole­ja­dora de pro­xi­mi­tat. Del curs pas­sat, con­ti­nuen Vic­to­ria Porta, màxima gole­ja­dora, amb 16 gols, i la seva ger­mana Maria Porta.

El club del Pla d’Urgell no ho tindrà fàcil. Costa aco­blar un equip i tro­bar siner­gies gua­nya­do­res. L’encar­re­gat d’acon­se­guir-ho és l’exju­ga­dor del Lleida Llista Lluís Rodero, que va aga­far les reg­nes del pri­mer equip al gener, quan les coses no rut­lla­ven, i que exer­ceix també de direc­tor espor­tiu. Ara alterna la direcció espor­tiva amb el pri­mer equip. S’expressa amb il·lusió, però també amb cau­tela: “El pri­mer objec­tiu és fer un grup i un equip, i anar millo­rant a poc a poc. Començarem la pre­tem­po­rada el 30 d’agost, tot que aquests dies fem les pri­me­res ses­si­ons sense tenir totes les juga­do­res”, explica Rodero, que no defuig els objec­tius ambi­ci­o­sos d’aca­bar “entre les qua­tre pri­me­res per jugar a Europa, i amb el temps llui­tar per algun títol”, però que té clar el que costa fer un bloc i la gran com­pe­ti­ti­vi­tat de l’OK lliga: “Serà més com­pli­cada que mai, amb equips tan con­so­li­dats com el Palau, el Man­lleu, el Cer­da­nyola i el Vol­tregà, que sem­pre és temi­ble, altres de nou­vin­guts com el Liceo, que té juga­do­res de la qua­li­tat de Maria San­jurjo”. L’exda­van­ter té clar que pro­po­sarà “un joc ver­ti­cal i ofen­siu. No esta­rem tan­cats, però també hem de tenir cura de la defensa i de poder sor­tir al con­tra­a­tac, amb vari­ants en funció dels par­tits. Per esta­blir el model de joc, he de conèixer abans bé les juga­do­res. L’objec­tiu és dis­fru­tar i fer dis­fru­tar la gent que omple el pavelló.”