Dis­sabte al matí. Ens va reu­nir als tres por­ters i ens ho va dir. Qual­se­vol de nosal­tres tres hau­ria pogut jugar i just abans de l’inici del cam­pi­o­nat vam par­lar i vam acor­dar que ningú no s’havia d’enfa­dar jugués qui jugués. He sen­tit molt de suport tant de l’un com de l’altre.

No, i crec que per part de França tam­poc. Ningú no tenia símpto­mes i vam pen­sar que seria una cosa de Por­tu­gal. Vam tenir molta tran­quil·litat, la veri­tat. Si ens volien deses­ta­bi­lit­zar, no ho van acon­se­guir.

El pen­sa­ment era de tran­quil·litat, de fer bé les coses. Ja som por­ters expe­ri­men­tats. M’hi vaig posar i em va sor­tir un bon par­tit. Per gua­nyar una final, el por­ter ha d’estar bé, tot i que el por­ter de França també va estar molt bé i hau­rien pogut gua­nyar. Tenen un gran equip impul­sat per la pro­gressió i el caràcter gua­nya­dor dels tres ger­mans Di Bene­detto. De fet, quan Bruno i Roberto van arri­bar a Lleida van apor­tar una gran ener­gia i van afir­mar que gua­nya­rien l’OK Lliga i segur que ara van fer el mateix a la selecció. Pot­ser també es merei­xien el títol, però les finals s’han de gua­nyar. En la meva car­rera també m’ha tocat la cara amarga de per­dre’n i ara per això encara estic més con­tent. La copa dels estics, com jo en dic, i que és molt simi­lar a la de la lliga euro­pea, ja l’havia per­dut en tres finals, una amb el Vic i dues amb el Porto. Per això estic con­tent i satis­fet del meu pri­mer euro­peu, perquè tenia una espi­neta cla­vada amb aquest tro­feu.

La meva etapa en el Porto ja em va ser­vir per estar sem­pre con­cen­trat encara que estigués a la ban­queta perquè en qual­se­vol moment podia sor­tir. Vaig tenir la sort d’atu­rar les dues direc­tes amb Itàlia. És molt pos­si­ble que si ens hagues­sin mar­cat el quart gol de directa aquell dia haguéssim aca­bat per­dent. Con­tra Por­tu­gal, Alves me la va mar­car en el ter­cer rebuig i vaig tenir mala sort. Però mirant-ho fre­da­ment, en aquell par­tit que vam per­dre per 9-10 hi ha diver­sos gols que tant ells com nosal­tres vam mar­car de rebot i amb sort. Aques­tes apa­ri­ci­ons des de la ban­queta van fer que guanyés con­fiança per a la final, tot i que durant la pre­pa­ració tots tres vam estar bé a la por­te­ria.

És la pri­mera vegada que juguem a mit­jans de tem­po­rada i les tres set­ma­nes, comp­tant la pre­pa­ració, han pas­sat molt ràpida­ment. Pot­ser no hem tin­gut prou temps per aca­bar de jugar com volia el tècnic. Segu­ra­ment ens han fal­tat dies perquè juguéssim encara millor. En l’euro­peu han pas­sat mol­tes coses dins i fora del ves­ti­dor i ha sigut molt intens. A Por­tu­gal es viu molt l’hoquei i al pavelló no ens vam tro­bar una catifa ver­me­lla. Fins i tot al final del par­tit hi va haver algun epi­sodi que no hau­ria d’haver pas­sat. L’spe­aker anava a favor de França. Tam­poc no em dei­xa­ven fer una foto amb el meu germà Marc, però al final ens la vam fer. Em van gra­var dis­cu­tint per això. Hi havia molta ràbia acu­mu­lada que no entenc. Si Por­tu­gal no va arri­bar a la final no va ser per culpa nos­tra, va ser un demèrit seu. No va fer un bon euro­peu. S’havien de jus­ti­fi­car d’alguna manera i ens ho van fer pagar a nosal­tres. La part posi­tiva del for­mat de com­pe­tició, és que comptés l’ave­rage par­ti­cu­lar per des­fer el tri­ple empat. Tot i que hi va haver incer­tesa sobre si volien apli­car el gene­ral, el regla­ment és clar. Així s’evi­ten gole­ja­des massa àmplies con­tra els equips més febles.

Ja els vaig dir després de jugar con­tra Por­tu­gal que havia fet els càlculs i que si der­rotàvem França ells que­da­ven fora. Van inten­tar pole­mit­zar dient que els àrbi­tres ita­li­ans ens havien afa­vo­rit con­tra ells, quan jo crec que més aviat va ser al con­trari. Jo crec que el cam­pi­o­nat estava pre­pa­rat perquè Por­tu­gal, en la dar­rera jor­nada, pogués mar­car molts gols con­tra Andorra si li calia. Que no ter­gi­ver­sin les coses. També és una falta de res­pecte que alguns juga­dors por­tu­gue­sos es fiquin amb nosal­tres en les xar­xes soci­als jus­ti­fi­cant el que no han gua­nyat a la pista. No els entenc.

No. Ja ho va dir Cabes­tany, que no sabia d’on havien tret aquesta nor­ma­tiva. L’Hélder Nunes, per exem­ple, va xutar una bola alta con­tra nosal­tres, va aga­far el rebuig i va mar­car.