L’entre­na­dor Iván Sanz ha acon­se­guit una fita gens habi­tual en el món de l’hoquei sobre patins en gua­nyar un títol de com­pe­tició euro­pea amb un equip mas­culí i amb un altre de femení. L’any 2009 va ser el tècnic del Grup Clima Mataró, que va gua­nyar la copa de la CERS, i ara acaba de diri­gir el Gene­rali Palau en la con­questa del títol de la lliga euro­pea feme­nina 2022. Entre un títol i l’altre hi ha mol­tes diferències, però també dades simi­lars. En les dues finals a qua­tre l’equip d’Iván Sanz va gua­nyar en la semi­fi­nal un equip por­tuguès i en la final, l’amfi­trió. I les dues vega­des va gua­nyar pel mateix resul­tat, tot i que els del Mataró van ser a la pròrroga. Iván Sanz va comen­tar que les dues li van fer molta il·lusió: “Les dues van ser molt espe­ci­als i soc molt afor­tu­nat d’haver vis­cut les dues experiències i haver tin­gut dos equips tan bons espor­ti­va­ment i sobre­tot huma­na­ment.” L’actual entre­na­dor del Palau va ser qua­tre anys selec­ci­o­na­dor espa­nyol sub-17 i l’any 2016 va gua­nyar el títol euro­peu de la cate­go­ria, i també va asso­lir tres sub­cam­pi­o­nats.

Iván Sanz va néixer a Mie­res, Astúries, fa 47 anys; va començar a jugar de por­ter de petit, i va venir a Cata­lu­nya a estu­diar la car­rera uni­ver­sitària que volia, i també per jugar a hoquei. Una lesió a l’esquena va fer que es retirés als 23 anys, va començar a fer d’entre­na­dor en el Sants-Montjuïc i ja suma 24 anys a les ban­que­tes. Va estar una dot­zena d’anys en el CH Mataró fent d’entre­na­dor, des de l’escola de base fins al pri­mer equip, pas­sant per totes les cate­go­ries, la feme­nina inclosa. Va dei­xar el Mataró després del títol de la CERS, que va cul­mi­nar un tem­po­rada com­pli­cada en què van bai­xar de la màxima cate­go­ria. En ser cam­pi­ons de la CERS es van clas­si­fi­car per a la lliga euro­pea següent, però la fede­ració euro­pea no els volia dei­xar jugar perquè no eren un equip de la màxima cate­go­ria. Al final la van dis­pu­tar. La tra­jectòria d’Iván Sanz com a tècnic l’ha por­tat a for­ces equips i cate­go­ries, i de l’arri­bada al Palau en diu: “Entre­nar a l’OK Lliga feme­nina era de les poques coses que em fal­ta­ven per fer, i a més amb aquest regal de tenir un equip d’aquest nivell. Fa temps que em moc per fer coses que no he fet, coses dife­rents que et moti­ven més.”