Viatge a la meca
L’Aldo Cantoni, coliseu de San Juan, és per sisè cop l’escenari del mundial, amb Portugal (vigent campiona), l’Argentina i Espanya de favorites
L’equip estatal defensa el títol conquerit als WRG Barcelona 2019
L’Aldo Cantoni de San Juan, inaugurat el 1967 i considerat el temple de l’hoquei sobre patins, per la magnitud que té aquest esport a la ciutat argentina, capital de la província de San Juan i un dels bressols mundials, i perquè el recinte –8.000 espectadors– s’omple sempre a vessar en les grans cites, és la seu per sisena vegada del mundial (1970, 1978, 1989, 2001 i 2011). Aquest cop, igual que el darrer jugat a Barcelona, emmarcat en els World Skate Games, la nova denominació dels World Roller Games, el mundial de mundials del patinatge. Al recinte li han rentat la cara amb una remodelació a fons que inclou vestidors nous. Fa pocs mesos va ser la seu del campionat sud-americà per equips.
Els catalans van guanyar el títol en quatre de les cinc edicions precedents, la darrera el 2011. L’ara convocat porter del Barça Sergi Fernández apareixia a la fotografia de l’equip campió. El seleccionador Guillem Cabestany, que arriba amb l’aurèola d’haver guanyat l’europeu a Portugal en el debut, també va assaborir de jugador el gran èxit del 2001, un dels títols més reconeguts de l’equip estatal, que va superar en la final una de les millors seleccions argentines de la història, amb figures com els germans Páez o Panchito Velázquez. Dos anys abans, a Reus (1999), l’Argentina havia pres el pa del cistell als amfitrions amb el gol de Gaby Cairo.
Com sempre, els favorits són Portugal, l’Argentina i Espanya. Per aquest ordre van acabar a Barcelona. França va ser quarta i Itàlia cinquena. No ha canviat gran cosa i molts dels protagonistes seran els mateixos, tret que els francesos, liderats pels tres germans Di Benedetto, van ser subcampions d’Europa i és cada cop més difícil batre’ls. Tant Portugal com l’Argentina, que té el valor afegit de jugar a casa i amb les graderies plenes de gom a gom, presenten les seves grans figures. Els locals mantenen la vella guàrdia amb els exblaugrana Pablo Álvarez i Lucas Ordóñez, l’actual jugador del Barça Matías Pascual i el veterà del Benfica Carlos Nicolía. La teòrica inferioritat dels seus porters respecte dels catalans és un debat recurrent de fa dècades. A Reus el 1999 es deia que era fluix i van guanyar la final per 1-0. A Barcelona el 2019 van forçar els penals amb un 0-0 en una final desesperant. Els portuguesos, amb els blaugrana João Rodrigues i Hélder Nunes i el seu millor porter de sempre Ângelo Girão, defensen el títol. Espanya, amb vuit dels onze jugadors catalans –una proporció més petita que altres vegades–, ha apostat novament per algunes figures que militen en la lliga portuguesa. Les grans novetats són l’entrada dels jugadors del Reus Sergi Aragonès i Marc Julià i el del Liceo Dava Torres.
Les campiones
La selecció espanyola femenina va brillar a Barcelona amb una final inoblidable contra l’Argentina (5-8), que buscarà la revenja a casa i que s’entreveu com la principal rival. L’extècnic del Barça Ricard Muñoz, que també va debutar amb títol en l’europeu, manté la base de jugadores del Palau, amb cinc convocades, i el Telecable, amb tres. La veterana i líder Anna Casaramona (Manlleu) i la jove portera Anna Salvat (Vila-sana) completen un grup molt experimentat a pesar de la seva joventut i amb una gran qualitat. Sobre el paper, l’equip estatal mirarà de tornar a contrarestar amb l’organització defensiva i tàctica i el poder físic l’habilitat de les argentines.
El Reus i el Barça, tres seleccions
Tant el Barça com el Reus aporten jugadors a tres de les seleccions participants en el mundial. Els blaugrana tenen Fernández, Bargalló i Alabart amb Espanya; João Rodrigues i Hélder Nunes amb Portugal, i Matías Pascual ha estat convocat per ‘El Negro’ Páez amb l’Argentina. El Reus aporta Aragonès i el cridat a darrera hora Marc Julià a la selecció espanyola. El jove Diego Rojas, descobriment del curs passat, jugarà amb Xile, i l’italià Checco Compagno és un dels components de la selecció italiana, que va ser cinquena a Barcelona el 2019 i espera millorar.
