El SHUM Maçanet ha pen­jat a les xar­xes un emo­tiu vídeo de ben­vin­guda al seu nou juga­dor Jordi Adro­her, que es va for­mar en el club sel­vatà i torna vint anys després després d’una tra­jectòria plena d’èxits, el dia que n’ha fet amb orgull la pre­sen­tació. El fill pròdig i roda­mon Adro­her, que ja tenia ganes de tor­nar a casa, arriba amb 38 anys al club on es va for­mar, amb l’objec­tiu d’apor­tar la seva experiència perquè l’enti­tat “segueixi crei­xent”. Juga­dor de caràcter modèlic i gran com­pany, d’aquells que els entre­na­dors sem­pre volen, aquesta dar­rera tem­po­rada ha posat fi al seu peri­ple por­tuguès a les files de l’Oli­vei­rense.El SHUM Maçanet milita en l’OK Lliga Plata.

Inter­na­ci­o­nal abso­lut i campió de tot –tri­campió del món i tri­campió d’Europa i amb dues copes d’Europa a les vitri­nes–, és un dels pocs que poden pre­su­mir d’haver jugat les tres grans lli­gues. Era un ado­les­cent quan va debu­tar amb el SHUM Maçanet en l’OK Lliga.

Es va fogue­jar al Llo­ret (2002-2006) i al Vic (2006-2009) va fer eclosió. També va pas­sar pel Barça (2009-2011) i pel Reus (2011-2014) abans de mar­xar al Bre­ganze (2014/2015). Al Ben­fica (2015-2020), va tri­om­far ple­na­ment però també va viure un final amarg i des­a­gra­da­ble quan encara li que­dava un any de con­tracte. Un epíleg imme­res­cut per a un juga­dor ren­di­ble i pro­fes­si­o­nal, que mai no va gene­rar pro­ble­mes. “Vaig estar allí cinc anys molt feliços i en tinc un gran record. El final no va ser el que m’espe­rava, però em quedo amb els moments posi­tius, que van ser molts”, decla­rava en aquell moment.