El pavelló de l’Ate­neu de Sant Sadurní és la seu des de dilluns del cam­pi­o­nat d’Europa de selec­ci­ons mas­cu­li­nes d’hoquei sobre patins, un tor­neig que torna a Cata­lu­nya 44 anys després. El dar­rer pre­ce­dent va ser el cam­pi­o­nat jugat al Palau Blau­grana entre el 17 i el 24 de novem­bre del 1979, mesos després de l’efer­vescència espor­tiva i social que va sig­ni­fi­cat la recopa de fut­bol con­que­rida pel Barça a Basi­lea amb una pere­gri­nació fins aquell moment mai vista. Espa­nya va aixe­car amb auto­ri­tat el seu sisè títol con­ti­nen­tal en una lli­gueta de nou equips en la qual l’equip diri­git pel sadur­ni­nenc Enric Roca va gua­nyar els vuit par­tits, va mar­car 41 gols i en va rebre 11. Evi­dent­ment, el dar­rer estava pro­gra­mat con­tra la sub­cam­pi­ona Por­tu­gal i deci­dia el títol. Itàlia va ser ter­cera i els Països Bai­xos van ocu­par el quart lloc. El com­bi­nat espa­nyol el van for­mar Car­les Tru­llols, Jordi Vila-Puig, Jordi Villa­corta, Sergi Cen­tell i Ricard Tor­res (Barça), que van for­mar l’equip titu­lar en la majo­ria de par­tits en un hoquei de rota­ci­ons escas­ses, José Luis Huel­ves i Quico Ala­bart (Reus Depor­tiu), Josep Enric Tor­ner i Josep Gar­riga (Tor­dera) i Joan Antoni Zaba­lia Jr (Vol­tregà). El por­ter madri­leny Huel­ves era l’únic que no era català.

En un duel molt tàctic i de poc espec­ta­cle, com des­ta­quen les cròniques a pesar que a la pista hi havia bona part de les millors figu­res euro­pees, Espa­nya es va impo­sar per 2-1 amb gols de Ricard Tor­pedo Tor­res i de Sergi Cen­tell, que amb 18 dia­nes va ser el màxim gole­ja­dor del cam­pi­o­nat. Jordi Vila-puig va ser desig­nat millor juga­dor i Car­les Tru­llols va ser el segon por­ter menys gole­jat, rere el por­tuguès Ramal­hete. Cen­tell (Bar­ce­lona 1955) va jugar al Barça durant 12 tem­po­ra­des en dues eta­pes (1972/74 i 1976/85) i va mar­xar al Reus, l’etern rival, dos anys –1974/76–. A les files del Barça gloriós de Josep Llo­rente va gua­nyar deu copes d’Europa, xifra només superada per les onze d’Aitor Egur­rola. Amb la selecció espa­nyola va ser campió mun­dial el 1980 i va obte­nir dos títols euro­peus (1979 i 1981).

La pri­mera vegada que es va orga­nit­zar a Bar­ce­lona l’euro­peu, però, va ser en la 23a edició, el 1957 al Palau Muni­ci­pal d’Esports. Per pri­mera vegada es va fer inde­pen­dent­ment del mun­dial. Hi van par­ti­ci­par sis selec­ci­ons i Espa­nya va obte­nir el títol després de gua­nyar tots els par­tits excepte el dar­rer de la lli­gueta, empat con­tra Por­tu­gal. Cata­lu­nya, però, va tor­nar a l’escena orga­nit­za­tiva inter­na­ci­o­nal el 2019. El Palau Blau­grana va ser la seu dels World Roller Games, el mun­dial de mun­di­als, tant mas­culí –amb títol per a Por­tu­gal– com femení, amb un or bri­llant de la selecció espa­nyola amb una gene­ració de grans juga­do­res, algu­nes de les quals van ser sub­cam­pi­o­nes en el mun­dial de San Juan 2022, en què les argen­ti­nes es van reven­jar.