Cala­fell 2024 ha estat segu­ra­ment millor que Cala­fell 2023, i espe­rem que Cala­fell 2025 superi o iguali el llistó. Serà com­pli­cat, la veri­tat, man­te­nir el nivell de par­tits, tot i que el favo­rit ha com­plert. Para­fra­se­jant Lineker, que va dir que el fut­bol és un esport d’onze con­tra onze en què sem­pre gua­nya Ale­ma­nya, la copa és una com­pe­tició que juguen els vuit millors equips de l’OK Lliga al final de la pri­mera volta i que sem­pre gua­nya el Barça. Sem­pre, sem­pre, no, però molts cops. De fet, en 80 edi­ci­ons, 25 amb el for­mat de final a vuit ins­tituït el 1999, els blau­grana han jugat 40 finals, la mei­tat, i han gua­nyat 26 títols, que aviat és dit. Amb Pau Bar­galló, el millor del món, reme­nant les cire­res, el Barça arri­barà dijous als quarts de la lliga euro­pea a la pista de l’Spor­ting amb la moral pels núvols.

Sense aixe­car la copa per culpa del mons­tre blau­grana, però, hi ha equips que han sor­tit reforçats de Cala­fell. El pri­mer és el mira­culós Sant Just. La seva gesta passa a l’ima­gi­nari col·lec­tiu de la vila del Baix Llo­bre­gat i serà recor­dada per Nadal de pares a fills. Un debu­tant a l’OK Lliga que va des­a­fiar la lògica i que va arri­bar a una final de copa. Pri­mer gua­nyant l’Alcoi amb un gol de Xavi Crespo en l’últim segon de la pròrroga. I després, el dis­sabte 9 de març, der­ro­tant el Cala­fell, l’amfi­trió, amb un juga­dor de 42 anys, Edu Fernández, mar­cant dos gols. Si fos una pel·lícula, la tro­baríem pro­ba­ble­ment un pèl exa­ge­rada. El Cala­fell jugava la seva pri­mera semi­fi­nal de copa en la seva ter­cera par­ti­ci­pació. La pressió de l’amfi­trió con­ver­tida en obli­gació con­tra un rival teòrica­ment asse­qui­ble i la lesió de Miras en el minut 1, li van pesar com una llosa. Sigui com vul­gui, Cala­fell 2024 serà recor­dada com la copa del Sant Just i això ja no l’hi treu ningú.

El Vol­tregà ha repe­tit el reforç vitamínic del curs pas­sat, en què també va tas­tar i com­pe­tir molt bé les semi­fi­nals con­tra el Liceo, el gran absent. Dis­sabte, amb el por­ter Oriol Codony dis­fres­sat de super­he­roi –l’any pas­sat va ser Miquel Estrada, ara a la ban­queta–, va tute­jar el Barça, empès per una nom­brosa afició que no va parar d’ani­mar. De fet, pot­ser mai abans s’havia vist una copa amb tant de públic. El fet dife­ren­cial és que el pavelló Joan Ortoll, que des d’aquesta set­mana és un museu magnífic d’hoquei sobre patins i pati­natge, s’ha vist ple o pràcti­ca­ment ple en tots set par­tits. I això, en aquest esport, val un imperi.