Lliga Europea

Anna Ferrer

PORTERA DE L’ESNECA FRAGA, CAMPIÓ DE LA LLIGA EUROPEA

“Després del que hem fet, aspirem a tot en l’OK Lliga”

“Arribar a la final a quatre europea era un premi i no hi teníem res a perdre”

“Som les millors porteres que hi ha a Europa i pràcticament al món; per això es veuen menys gols”

La història que tenim algunes jugadores i part de l’‘staff’ amb el Vila-sana fa millor haver guanyat el títol contra elles

Anna Ferrer (el Vendrell, 1999) va abaixar la persiana de la porteria de l’Esneca Fraga i va ser fonamental en la consecució del títol de la lliga europea del conjunt de la Franja diumenge passat a Riazor, en una tanda de penals agònica contra el Vila-sana Coop. d’Ivars. Ferrer, que viu i treballa a Lleida, disfruta d’una temporada excepcional en què també va ser campiona d’Europa per tercera vegada amb la selecció espanyola.

Per què és campió d’Europa l’Esneca Fraga, potser un dels factors és no haver tingut pressió?
Hem treballat molt bé durant tota la temporada i la feina ha tingut la seva recompensa. Hem anat fent el nostre camí i al final les circumstàncies s’han donat i estem molt contentes. La pressió també pot ser un factor perquè nosaltres no teníem res a perdre i ja estàvem molt contentes d’haver arribat a la final a quatre, que ja era com un premi.
Un guionista cinematogràfic hauria signat una final de tanta rivalitat entre el Vila-sana i el Fraga, club fundat el 2021 quan una sèrie de jugadores van marxar del conjunt del Pla d’Urgell.
Tota la història personal que tenim algunes jugadores i alguna part de l’staff amb el Vila-sana encara fa millor que guanyéssim la Champions contra elles. Guanyar el títol europeu em fa molta il·lusió i és un somni fet realitat.
És l’única jugadora de l’hoquei sobre patins europeu campiona d’Europa de seleccions i també de clubs, juntament amb la seva companya d’equip María Sanjurjo, tot i que ella no va jugar l’europeu de seleccions per lesió.
La María va fer la preparació per a l’europeu d’Olot i es va lesionar, però també formava part de l’equip i també té la medalla. Totes dues som dobles campiones d’Europa aquesta temporada. I això em fa molt feliç.
És preocupant que tant en la copa com en la fase final europea, quan s’han enfrontat els millors equips femenins, s’hagin vist tan pocs gols?
Això diu molt de les porteres que tenim a la nostra lliga. Som les millors porteres que hi ha a Europa i pràcticament al món i això es nota i provoca menys gols i les tandes de penals. Que hi hagi menys gols és més merit de les porteres que no pas demèrit de les atacants perquè el joc és molt ofensiu.
L’hoquei està en plena evolució i s’està tornant més tàctic?
Sí i no. A veure. L’hoquei sobre patins masculí és més físic però el femení està evolucionant molt en el nivell físic. Ara els partits estan molt oberts i es fa més difícil saber qui guanyarà. Això diu molt de l’OK Lliga. De fet, ja s’ha vist que quatre equips de la nostra lliga han disputat la final a quatre europea.
El Fraga ja està classificat per jugar les semifinals del ‘play-off’ de l’OK Lliga. Ara l’afrontaran amb les màximes aspiracions?
Queden quatre partits de la fase regular i lluitarem per guanyar-los tots. Ens toqui qui ens toqui, anirem a disputar el play-off i a disfrutar-lo. És l’últim títol que queda del curs i per què no? Després del que hem fet, aspirem a tot en l’OK Lliga.
De moment són quartes i tindrien el factor pista en contra.
Hauríem d’esperar els errors dels de davant i és difícil. Però crec que el factor pista, com s’ha vist en molts partits d’aquest curs, tampoc no té tanta influència. És important però tampoc és clau.
Com valora que s’hagi decidit suprimir el ‘play-off’ de cara ala temporada vinent?
Per una banda, la lliga premia la regularitat i això està bé perquè ja hi ha altres competicions amb un altre format. Però com a jugadora m’agrada disputar el play-off, que dona més emoció i espectacle i és més divertit per als espectadors.
De ben petita va estar envoltada d’hoquei sobre patins, amb el seu germà jugador i el seu pare, Lluís Ferrer, exjugador i directiu.
Tota la meva família ha jugat i el meu germà encara hi juga al Vendrell i en va formar part en l’època en què van guanyar els títols quan jo era petita. El meu pare està retirat de tot i ara ho viu com a aficionat.
Va formar part deu anys del Vila-sana. Com va anar el seu fitxatge quan era tan jove?
De femení, quan jo era més petita, hi havia el Vilanova i el Reus, bàsicament. El meu pare era molt amic del Ramon Porta, el president del Vila-sana, i li va dir que necessitaven una portera. Ens van facilitar poder jugar al Vendrell amb nois i amb noies al Vila-sana. Hi anava un dia a la setmana amb altres noies de la zona del Vendrell i de Reus. Vam crear un grup molt xulo.
Ha renovat pel Fraga?
Estem en converses i no hi ha res tancat. No hi ha res oficial.
Li deuen ploure les ofertes...
No et pensis...
Abans d’arribar al Fraga va estar una temporada a Manlleu i van guanyar la copa.
Sí, va ser una bona etapa, però em va arribar l’oferta del Fraga i no ho vaig dubtar perquè es feia un equip molt ambiciós i amb retrobaments de jugadores i tècnic que havíem estat al Vila-sana. Són moltes coses. Vaig estar molt bé al Manlleu, però quan em truquen i m’ofereixen el que m’oferixen, no ho puc rebutjar. Al Fraga, tot i que la majoria compatibilitzem l’hoquei sobre patins amb la feina, som molt professionals i nosaltres ens hi considerem. Ens entrenem quatre dies per setmana i el club ens exigeix que siguem professionals.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)