Novembre del 2022. Estadi Aldo Cantoni, San Juan, Argentina. La meca. Una caiguda esgarrifosa de Mati Pascual (San Juan, 1989) en la semifinal del mundial gela la sang de l’endogàmic món de l’hoquei sobre patins. Trencat. Tíbia i peroné. No pot gaudir del títol mundial posterior conquerit per l’Argentina contra Portugal. Té prou feina. L’operen allà. El Barça remuga. Passen els mesos més o menys previstos fins que torna a la pista amb il·lusió. S’acorda que el Barça B serà una bona pedra de toc perquè es foguegi i agafi la forma. Ho prova, però la cosa no rutlla. Es perd la lliga, la lliga europea i la copa Calafell 2024, i mai no arriba a tornar al primer equip durant la temporada 2023/24. És operat de nou l’abril passat, aquest cop a Barcelona, a l’hospital universitari Vall d’Hebron. Tot monitoritzat pel Barça. Tot bé. El pronòstic assenyala deu mesos. L’escurça com feia sovint Puyol i es calça els patins, amb la incertesa lògica, en la lliga catalana el setembre passat en el partit contra el Caldes, un duel intranscendent. Arriba la supercopa. Presentació de curs i presentació de nou Barça post Bargalló, post Panadero i post João, que ja és dir. També post Edu Castro. El nou tècnic és David Cáceres, gran jugador de dècades anteriors que coneix bé la casa. Pascual té minuts en la semifinal. Se’l veu bé. Amb Marc Grau exclòs per vermella directa, és important, marca un gol, molt celebrat, i dona una assistència. Triomf solvent contra l’amfitrió per 5-2. La final contra el Reus és més costeruda. Partit travat, com reconeix el tècnic blaugrana, que elogia la capacitat del Reus de dur el duel al terreny que més li convé. 1-0 amb gol precisament de l’exjugador del Reus Sergi Aragonès i 14a supercopa blaugrana. Celebrada a Riazor, com la lliga de fa dues temporades. Aquest cop no hi ha bany cantàbric. Pascual torna a aixecar un títol amb el Barça. El ciri pasqual anunciava la resurrecció de Crist el dissabte sant. Pascual també ha ressuscitat d’entre els lesionats de llarg recorregut i ha superat les incerteses. Jugador fort i que dona equilibri amb una tècnica personal i intransferible, suma, i de quina manera, en la rotació de Cáceres. Sergi Fernández, el capità i porter de primer nivell mundial, li cedeix l’honor d’aixecar la copa. Èxtasi. Fi al malson: “Havia somiat molt en el retorn i ha estat increïble fer-ho amb un títol. Que el Sergi m’hagi donat l’oportunitat d’aixecar la copa ha estat increïble. Li agraeixo de tot cor a ell i a tot l’equip el treball que han fet, que ha estat espectacular.” “Estic superorgullós que hagi aixecat la copa. Ha fet un gran esforç per tornar com més aviat millor”, reblava Fernández.