Els cinc gols del par­tit de vide­o­teca de Pablo Álva­rez, el pit­xitxi de pit­xit­xis de la història de l’OK Lliga, amb un con­tun­dent 7-1 del Barça con­tra el sem­pre com­pli­cat Noia Frei­xe­net sig­nant el desè tri­omf en deu jor­na­des, van estar mar­cats per l’emoció més enllà del mateix valor espor­tiu, el sen­ti­ment i les dedi­catòries. L’argentí s’havia per­dut els dos par­tits ante­ri­ors, tots dos de lliga euro­pea i les úniques pun­xa­des del curs –der­rota a Reus i empat a casa con­tra el Bar­ce­los–, per la mort del seu pare, Elio Ramón, a l’Argen­tina, con­cre­ta­ment a San Juan, un dels grans bres­sols de l’hoquei mun­dial. En el seu retorn va demos­trar per enèsima vegada per què és un dels gole­ja­dors més gran­di­loqüents de la història d’aquest esport i va com­ple­tar una actu­ació memo­ra­ble. Amb gols de dife­rents estils. Un al segon pal marca de la casa. El gran Car­los Figue­roa, que ho va gua­nyar tot a la ban­queta del Barça durant una dècada, deia que Álva­rez no és al segon pal, sinó que arriba al segon pal. Dos dels gols aga­fant només l’estic amb la mà esquerra, i un cacau per tot l’escaire. Amb una ins­pi­ració gai­rebé divina va mar­car diferències. En tots cinc va aixe­car el braç al cel en record del seu pare. “Ha sigut molt espe­cial per la victòria i per tor­nar amb els meus com­panys. Els gols han sigut tots dedi­cats. Soc feliç, sobre­tot per la victòria i per com l’hem tre­ba­llat.”

Paral·lela­ment, la set­mana pas­sada moria el pare del tècnic David Cáceres, Joan Cáceres, el pro­ge­ni­tor d’una nis­saga de juga­dors de pri­mera fila. Els seus ger­mans Joan i Nani també van dur la samar­reta blau­grana. “Vull dedi­car la victòria al meu pare, que segur que hau­ria vist el par­tit. Hem fet un par­tidàs con­tra el Noia, un gran equip que l’altre dia va gua­nyar al Porto. Hem recu­pe­rat la soli­desa defen­siva.” Cáceres ini­cia el pro­jecte a la casa gran amb un ren­di­ment impol·lut en la lliga.