Hoquei patins
La Bundesliga respira català
Els sis jugadors i l’entrenador catalans de el RESG Walsum porten la tècnica i el joc a la primera divisió d’hoquei d’Alemanya
El club del Rin del Nord-Westfàlia consenteix una plantilla que ha fet revifar la competició
Amb un 3-6 a favor, el RESG Walsum va certificar, el dissabte 21 de desembre a la pista de l’RHC Recklinghausen, el seu pas a la semifinal de la Pokal, la copa d’Alemanya d’hoquei. L’equip de Duisburg ja es va proclamar campió l’any passat i, enguany, va camí de revalidar el títol. En la Bundesliga, l’equip pateix més del que hom voldria, però aquest club, que es farceix de jugadors catalans, és l’ànima de la primera divisió d’hoquei al país.
El Walsum va apostar fa anys per fitxar jugadors catalans per aportar més nivell i impulsar l’hoquei al país, on la competició, que va néixer el 1922, va estar a punt de desaparèixer fa dos anys. En les seves files, a hores d’ara, tenen l’entrenador i sis jugadors nascuts a Catalunya.
Miquel Vila va arribar, fa vuit anys, a l’equip del barri de Walsum de la ciutat de Duisburg, situada a poc més de mitja hora de Düsseldorf, la capital de l’estat industrial del Rin del Nord-Westfàlia. Després de set anys com a jugador, enguany hi exerceix també d’entrenador i ha estat clau en els fitxatges de jugadors catalans: Marc Coll hi va arribar fa tres anys i Guillem Costa i el porter Pau Nuevo s’hi van afegir en fa dos. Enguany, les incorporacions han estat els jugadors Carles Casabella i Joel Palmarola i el porter Max Bruguera.
“Estic convençut que la divisió d’honor de l’hoquei alemany no existiria ni no fos pel nostre club”, afirma Vila, mestre de primària de professió i actual entrenador i jugador del Walsum. Certament, la Bundesliga està perdent força des de fa massa temps i l’aposta del Walsum ha donat aire a la competició. “Quan vaig arribar a Alemanya, ens disputàvem la lliga dotze equips, i enguany, en som vuit, però és que hem arribat a ser-ne sis, tot i que la federació permet la participació de clubs d’Holanda i Àustria. Si el RESG Walsum hagués llançat la tovallola quan la competició es va aprimar tant, segurament avui no hi hauria divisió d’honor d’hoquei a Alemanya”, sentencia Vila.
Els jugadors catalans són l’orgull de l’equip, però també el centre dels atacs de la resta de clubs, que retreuen al Walsum ser l’equip menys “alemany” de la competició. “Aportem molta tècnica i joc a la lliga”, comenta Vila, malgrat que és conscient que enguany, amb l’entrada de dos nous jugadors, encara cal encaixar bé totes les peces perquè el puzle doni bons resultats. “Ens cal una mica de temps, però els nois fan molt bona feina.”
El club s’encarrega que l’aterratge dels jugadors a Alemanya sigui tan senzill com sigui possible. Anja Schmulowicz, l’única dona en la directiva del club alemany, és l’àngel protector dels jugadors nouvinguts. Tot i que el sou que els correspon com a professionals internacionals és molt simbòlic, el RESG Walsum els ofereix habitatge a cost molt baix –cèntric i a pocs minuts del pavelló–, feina i classes d’alemany, de manera que s’integrin en el país tan aviat i tan bé com sigui possible.
“Estic molt a gust a Walsum. Hi vaig arribar a finals d’agost i crec que m’hi quedaré molt de temps, si m’hi volen”, comenta Bruguera, porter, de 21 anys, de Barcelona. Després de passar pel Barcino, el Ripollet, el Vic i el Horta, va decidir acceptar l’oferta del Walsum. “Volia saber què és jugar en una primera divisió i lluny de casa, i és tota una experiència de vida.” Amb ell, enguany també han arribat Palmarola, un jove jugador que ha passat pel Folgueroles, el Vic, el Voltregà i per l’hoquei francès durant tres anys, i Casabella, que és un cas a part.
El més veterans, deixant de banda l’actual entrenador, són Coll, el golejador i capità de l’equip; Costa, conegut per tothom com a Coco, membre d’una família de la Garriga dedicada en cor i ànima a l’hoquei, amb el pare –Pere Costa– entrenador i el germà petit porter, i Nuevo, de Sant Feliu de Codines, el primer porter del Walsum des de fa dues temporades. Jugar en una competició europea, tot i que de menys nivell que l’espanyola o la portuguesa, els va convèncer de fer un pas de què, de moment, no es penedeixen.
Un altre de Rocafonda
Tots han arribat a Alemanya per amor a l’hoquei. Tots menys un, Casabella. El més veterà per edat (27 anys) i nascut al més que conegut avui en dia barri de Rocafonda de Mataró, bressol del blaugrana Lamine Yamal, Casabella és llicenciat en química i arbitre d’hoquei, i va decidir marxar cap a Alemanya, fa tres anys, per feina. “Vaig venir perquè volia treballar en un laboratori aquí i el primer any em vaig concentrar a aprendre l’idioma. Vaig buscar-me també un equip per jugar a hoquei, que és la meva passió”, explica. Després d’estar dues temporades en l’RHC Recklinghausen, va acceptar l’oferta del Walsum “perquè volia fer un màster en física” i poder compartir el pis amb un altre jugador li permetia deixar de treballar i dedicar-me als estudis. Casabella arbitra partits els caps de setmana i es tanca a la biblioteca la resta de dies fins a l’hora dels entrenaments, amb l’objectiu de treure’s el màster i aconseguir feina a Suïssa: “Que és on es pot aconseguir el millor sou a Europa en la meva especialitat”, diu.
Els catalans, a més de jugar, aporten la seva experiència d’hoquei al club, on Casabella i Bruguera entrenen els rockies del Walsum, el primer, i els futurs porters, el segon. Estimats per tots els aficionats, sobretot pels membres del grup d’incondicionals Ultra-Walsum, han fet respirar una lliga que s’ofegava.