La fragilitat defensiva aboca el Barça al desastre
Hoquei sobre patins. Lliga europea. És l’equip més golejador del grup però ha encaixat massa, ha sumat només un punt en quatre sortides i tan sols ha guanyat dos partits de nou
La fragilitat defensiva i els pèssims resultats a fora en la fase de grups han acabat condemnant el Barça al desastre en la lliga europea, en què ha quedat exclòs dels quarts de final. L’equip amb més títols de la competició (22) –no l’obté, però, des del 2018– no està entre els vuit millors perquè tan sols ha sumat un punt en quatre desplaçaments, a la pista del Barcelos, amb una reacció final en els darrers cinc minuts quan perdia per 4-1 i va salvar els mobles (4-4). La factura inclou derrotes irreversibles a Reus (5-4), Porto (6-2) i Sant Sadurní contra el Noia (3-2). De fet, en els empats al Palau contra el mateix Barcelos (2-2) i el Porto (3-3) també va anar a remolc i va haver d’apel·lar a l’orgull i a l’heroïcitat per esgarrapar un punt. En el darrer partit a casa, el que el va sentenciar dimecres passat, si fa o no fa el mateix. Perdia per 0-2 contra el Reus Virginias i una reacció al límit li va permetre esgarrapar un altre empat estèril.
De fet, en nou partits jugats, només n’ha guanyat dos. Per fregar-se els ulls. La creu de l’equip de David Cáceres ha estat la defensa. Tret del Saint-Omer –42 gols rebuts en 9 jornades–, el cuer i que entrava en totes les travesses per ser-ho, el Barça és l’equip dels cinc que veritablement lluitaven per les quatre places que ha rebut més gols –29: 3,22 de mitjana–. La paradoxa, o no, és que és amb 33 gols –3,6 per partit– l’equip més golejador del grup, però no n’ha tret profit. La pressió, inherent al Barça, ha fet la resta. Malgrat arrencar amb un 7-2 contra el Saint-Omer, la bola de neu va començar a agafar volum amb la derrota a Reus en la segona jornada i l’allau ha estat imparable.
És evident que el Barça europeu no ha entomat bé la descapitalització de les seccions i sense Pau Bargalló i João Rodrigues ha estat per sota de l’anterior, tot i que també és cert que l’any passat l’equip blaugrana va caure en els quarts contra l’Sporting, en el marc d’una Europa encarida dominada pels equips portuguesos. De fet, el Benfica de Pau Bargalló, Nil Roca, i el mateix Rodrigues, dirigit per l’exblaugrana Edu Castro, ja és campió del grup B i ha està invicte exhibint-se: vuit triomfs i un empat i 42 gols a favor i 13 en contra. Els altres tres equips classificats del grup B són el Trissino, l’Oliveirense i el Liceo. En el grup A, el Barcelos, el Porto, el Noia i el Reus.
En el Barcelos-Porto de dijous hi haurà en joc la primera plaça. Els locals haurien de perdre de quatre gols per cedir el lideratge. En aquest entorn advers de domini lusità, però, té molt de mèrit que el Noia Freixenet –que encara aspira al segon lloc si el Porto perd a Barcelos– i el Reus Virginias –que vol evitar el quart per no haver de jugar contra el totpoderós Benfica– se n’hagin sortit certificant la classificació amb brillantor. Dijous s’enfronten a la bombonera reusenca. Els dos primers de cada grup tindran el teòric privilegi de jugar la tornada a casa.
La gran paradoxa
La paradoxa de tot plegat és que el Barça acaba de signar el millor inici de la història en la lliga amb 18 triomfs en 18 partits. El nivell de l’OK Lliga és evidentment inferior al de la lliga europea, però entre els rivals als quals ha derrotat hi ha tres equips classificats per als quarts continentals: el Reus, el Noia i el Liceo, que dijous va certificar el pas tot i perdre a la pista de l’Oliveirense. L’entrada de David Cáceres a la banqueta, doncs, s’està caracteritzant per dues realitats absolutament contraposades. L’equip també va guanyar la supercopa derrotant el Liceo i el Reus.
Un precedent similar
El Barça va viure una situació similar el 2006 quan Quim Paüls va accedir a la banqueta agafant el relleu de Carlos Figueroa i l’equip va caure eliminat en la prèvia de la copa d’Europa contra el Follonica, posterior campió amb els germans Mariotti, Bertolucci i Michielon. En aquella ocasió, va tenir la consolació de jugar la CERS –ara Europe Cup– i va guanyar, en la final a doble partit contra el Vilanova, l’únic títol que té en la competició.