El Reus Deportiu Virginias ha derrotat el Pons Lleida per 4-5 al Joan Ortoll de Calafell amb Martí Casas descomunal –5 gols i MVP de la final–i ha aixecat la vuitena copa de la seva història en una final d’alt voltatge. L’equip del Baix Camp no guanyava el títol des de Lloret 2006 amb un gol de Jordi Garcia, que repeteix l’èxit ara d’entrenador comandant un bloc homogeni que s’ha revelat a les lesions. El Lleida, el Llista de tota la vida, s’hi ha deixat la pell i ha estat a punt de forçar la pròrroga impulsat pel portuguès Nuno Paiva (3), tot i que perdia per 2-5 en el segon temps.

Badia ha avisat de seguida amb un tir al pal, Salvat ha respost pel Reus sol davant de Zapater, que ha resolt, i Nuno Paiva ha avançat el Lleida tot just en el minut 2 sorprenent Ballart en la típica acció per darrera de la porteria (1-0). Tot i els intercanvis de cops, el Lleida estava més ferm al darrera i donava més sensació de perill al davant. Martí Casas ha empatat (1-1 en el 13’) en una acció dins del quadre en què Oruste, perseverant, ha lluitat per trobar una bona posició fins que el rebuig a anat a petar al maresmenc, altre cop beneït pels deus com en la semifinal davant del Liceo. Un reforç vitamínic per al conjunt de Jordi Garcia, que feia mans i mànigues amb una rotació més limitada tot i l’entrada de Ferran Giménez, que s’havia perdut el partit de dissabte. Edu Amat tampoc no ha pogut disposar en tota la copa del seu golejador Nico Ojeda.

La copa de Martí Casas, fent un reduccionisme segurament injust, no s’ha acabat aquí. En 30 segons ha incendiat el partit amb dos gols més en dos trets en què ha trobat el forat (1-3 en el 18’). El Lleida ha provat de reaccionar però el tret exterior de Paiva s’ha estavellat al pal.

El Lleida, ni de bon tros, no havia dit la seva última paraula. Fran Torres, en una ràpida transició, ha rearmat moralment el seu equip (2-3 en el 21’). Casas no en tenia prou i a 25 segons del descans ha engaltat al segon pal el 2-4 un servei perfecte d’Oruste. Un pòquer en 25 minuts desprès del que havia signat el dia abans en un escenari que coneix com el menjador de casa seva perquè hi havia triomfat plenament com a jugador del Parlem Calafell.

Salvat ha enviat la bola al pal en els primers segons de la segona part. El Lleida ha fet perill però una blava a Miguélez ha desencadenat el repòquer de Casas en la falta directa (2-5 en el 31’).

Paiva ha mantingut viu al Lleida a 14:43 del final marcant el rebuig d’un penal (3-5). El Lleida hi ha posat tota la fe del món però el Reus s’ha defensat amb ordre i sense faltes. Ballart, altre cop molt decisiu, ha tapat les fuites. A 4:12 al Lleida li han anul·lat un gol per bola alta i a 2:22 ha tingut el premi a la seva perseverança amb un gol de Paiva, el seu millor jugador (4-5). Martí Casas havia estavellat la bola al pal en l’acció anterior en un patit trencat. A 1:48 del final, Darío Giménez ha tingut la pròrroga en el seu estic en una falta directa –10a del Reus– però la bola ha fet ressonar el pal. El Lleida ha atacat sense porter en l’últim minut i ha comès la desena a la tanca a 4 segons del final. Marc Julià ha llançat la directa i no l’ha marcat però la final ja estava decidida.